Última fase: Observacions i valoració. Com es porta a terme la intervenció?

Bon dia,

Durant aquestes 3 sessions, he estat observant com es porta a terme la intervenció abans descrita, sobretot a l'aula. 

Pel que fa a la valoració de la intervenció al context centre, la intervenció ha estat l'assistència a la trobada de mestres convocada per l'Associació Catalana Xfràgil, la desició de que no hauria d'utilitzar el servei menjador (que s'haurà de comprobar amb el temps si d'aquesta manera augmentem el benestar de l'alumne), i la coordinació amb la monitora de l'extra-escolar a la qual assisteix. Així doncs, l'única valoració la hauria de fer la psicopedagoga al llarg del següent trimestre, per comprobar si el canvi de lloc a l'hora de dinar, l'afavoreix o no, tenint en compte que els canvis el desestabilitzen, i que se li ha de donar un temps per a que s'adapti.

Pel que fa a la valoració al context família, també s'haurà de fer almenys a un trimestre vista. Les adaptacions sempre són lentes, i tot i que en principi, aquests canvis només han de millorar la situació i afavorir tant el benestar com el desenvolupament de l'alumne, caldrà fer-ne el seguiment. Així doncs, aquest seguiment, l'hauràn de fer les psicopedagogues del centre.

Què he observat?

Amb la tutora a l'aula ordinària:

• Encara no s'utilitzen gaires suports visuals. 
• Agafa a l'alumne de la mà a l'hora de fer fila.
• Situa a l'alumne prop del focus d'atenció.
• Intenta reduir al màxim els elements distractors (sobretot el soroll) i proposa activitats més aviat tranquiles, individuals i molt dirigides.
• El fa partícep de la dinàmica de l'aula mitjançant preguntes, etc.
• No intenta parlar amb ell en plena rebequeria, però si que li pregunta i s'interessa pel que li passa, un cop s'ha relaxat. L'alumne respòn positivament.
• De tant en tant, es valora quan l'alumne pot fer la mateixa activitat que els seus companys i companyes i quan no, i per tant se li ofereix la mateixa activitat adaptada. Això, però, hauria de ser més sovint. La tutora quan pensa una activitat amb l'alumnat, hauria de tenir en compte a l'alumne i pensar què és el que pot fer. Per exemple: mentres els altres companys fan tots els exercicis d'un determinat tema de matemàtiques, ell podria fer aquells que treballin el contingut que es focalitza, mentre els companys fan un redactat d'un conte, amb ell se li donen unes altres tasques més senzilles per a que pugui produir unes frases amb una mica de correlació entre elles.
• La tutora intenta explicar molt el que es farà. Ho fa a l'inici del dia i a l'inici de cada franja horaria (matí i tarda).
• A l'aula es podria tenir una tauleta, destinada a l'alumne per quan ho necessiti. No s'ha tingut en compte. Caldrà insistir.

Amb la vetlladora a l'aula:

• Encara no hi ha gaire coordinació entre la tutora i la vetlladora. Caldrà anar insistint per a que almenys la vetlladora pugui incloure'l en la dinàmica amb suports visuals.
• S'utilitza el temps fora quan ho necessita, normalment quan hi és la vetlladora.

Amb la psicopedagoga durant l'atenció individualitzada a la peixera (fora de l'aula):

• Es prioritzen els continguts de llengua i matemàtiques. 
• Se li ofereix un espai per a que pugui expressar-se oralment mitjançant preguntes sobre coses que hagin passat (cap de setmana, a classe, a l'hora del pati, a les tardes...).
• Mentre a matemàtiques a l'aula, l'alumne va fent petites coses al mateix ritme que els seus companys (o s'intenta), durant l'atenció individualitzada, es fa tot allò que a l'aula no s'ha pogut fer, intentant que sigui tot molt manipulatiu (sumar i restar amb objectes: bolígrafs, llapissos, fulls...), funcional i simultani. 
• Es realitzen problemes del quinzet però a nivell de p5. A mesura que es vagi avançant, es tracta d'anar provant o incloent algun de cicle inicial per comprobar si el sap resoldre. Els problemes del quinzet van de 5 en 5, i normalment, als diferents cursos es fan 10 per sessió. Amb l'alumne, de moment, només es possible per-ne 4, ja que la seva paciència i concentració és mínima.
• S'aprofiten els seus interessos (dels que potser han parlat en una sessió anterior) per a redactar frases curtes que pugui llegir i comprendre (amb dibuixos), i de la qual després es pugui parlar.
• Es fan jocs de paraules on es practica el tras i on l'alumne també utilitza la memòria, escriure en nom de determinats objectes, etc.
• Dependrà molt de l'estat d'angoixa de l'alumne, el treball que es faci durant aquestes hores. Cal fer un seguiment del que es va fent, però no cal obligar-lo a fer una tasca que pel seu estat no podrà desenvolupar. Es tracta d'oferir-li experiències que pugui interioritzar i on tingui èxit. Això no vol dir, que sempre que no vulgui fer-les se li hagi de fer cas, ja que sinó es pot aconseguir l'efecte contrari. Que mai vulgui fer res del que se li proposa. 

A educació física:

• El mestre té molt en compte a l'alumne i sempre intenta agafar a l'alumne de la mà a l'hora de fer fila.
• Si ha de deixar uns instants l'alumnat sol perquè ha d'agafar un material, l'alumne sempre l'acompanya.
• La vetlladora intervé només quan és molt necessari i preveu que l'alumne té un nivell d'angoixa elevat.
• L'alumne acostuma a tenir un nivell d'angoixa més elevat, però també es diverteix.
• Tot i que no acaba de ser conscient del moviment del seu propi cos, manipula força bé el material i sempre intenta fer el mateix que la resta, però tot dins de les seves possibilitats.

A anglès:

• S'utilitzen molts suports visuals (imatges, vídeos, gestos...).
• També utilitzen llibre però l'alumne fa allò que està dins les seves possibilitats, i això és el que se li valora.
• La mestra li permet anar al lavabo (encara que es demani en català i no en anglès) i aixecar-se quan ho necessita (els companys i companyes ho tenen molt normalitzat).
• La mestra l'inclou sempre en activitats de grup com: teatre, cançons, etc. Sempre tenint en compte de fer-les quan hi és la vetlladora.

A música:

• El mestre no sempre l'agafa de la mà. De tant en tant li dona la oportunitat de posar-se allà on vulgui, i com de moment respòn bé ho fa. Quan el veu en tensió si que l'agafa.
• Només fa música durant una hora mentre els alters nens i nenes del curs fan dues hores setmanals. No se li adapta contingut, simplement se li anima a participar. 
• Situa a l'alumne prop del focus d'atenció.
• No disposa de cap llibre, però a l'hora de fer alguna activitat concreta, el mestre li deixa el seu per comprobar com la desenvolupa.

Així doncs, penso que caldrà insistir en la coordinació entre la vetlladora i la tutora, en la previsió de la tutora a l'hora de preparar activitats més adaptades i en el fet d'utilitzar més suports visuals. Si la vetlladora pren un rol més actiu i orientatiu en l'aprenentatge de l'alumne i no un rol tant de "control", és possible que l'alumne la vegi més com a suport d'aprenentatge que no pas com a suport per la fugida o la destensió.

Potser també caldria oferir-li diferents opcions aprofitant que les aules tenen canó i que les aules estan equipades de cables connectors d'ordinadors amb el canó i insistir en la possibilitat d'utilitzar una tauleta (pot ser molt útil). El treball amb la psicopedagoga és molt positiu. L'alumne està relaxat (tot depèn del dia i de l'hora). Es nota que la psicopedagoga és un referent continu per a ell (des de P3) i aquestes hores s'aprofiten moltíssim.

Fins aquí les meves entrades sobre el dia a dia de les meves segones pràctiques. Tot seguit, faré la meva última intervencio on compartiré les conclusions després d'aquest viatge.

Salut companys/es!