Molt bona tarda!
Aqui ve la meva darrera aportació en aquest meravellós blog que porta acompanyant-me des de principis d'any. En aquesta entrada, faré una mirada transversal al diari, una mirada transversal a aquest procés de pràctiques.
Durant aquest procés de pràctiques, m'he adonat de que és molt útil haver tingut una planificació prèvia de les actuacions que vols fer. Sobretot a l'inici que veus que tens tres mesos de marge i penses que queda molt. Quan vaig començar a investigar, a llegir, a seleccionar informació a dissenyar el pla que volia realitzar, vaig veure que calien moltes hores, que no era tan fàcil ni tan ràpid i que era un treball profund.
Personalment, el pla va ser una mica difícil de definir. Em vaig arriscar a fer-lo tenint en compte que, la seva aplicació, actualment només podia ser amb un alumne en concret. Defenso que no és una simple intervenció. Defenso que ha set un treball complet on sobretot he volgut canviar la mirada intentant no veure a l'alumne, sinó veure a un sistema. Un sistema on totes les seves parts s'influencien i on, per tant, s'ha de treballar amb aquestes parts per a que, finalment influeixi a l'alumne.
Pel que fa als canvis que he hagut de realitzar, han estat sobretot pel que fa a la temporització. Tot i així, era molt conscient de que havia de ser flexible, fins a cert punt. Es va donar que l'alumne, mentre feia la valoració, va estar malalt durant tota una setmana i per tant vaig haver d'allargar les pràctiques una setmana més.
També, hem hagut de combinar, el treball diari de la psicopedagoga, amb el meu treball diari. Per a ella, ha set complicat, ja que hem hagut de trobar estones per trobar-nos. Ella ha hagut de renunciar a depèn de quines intervencions per a poder discutir i acordar coses. Realment, la organització era diària. Setmanalment, em proposava tasques a fer durant les dues sessions següents, però la organització de la sessió era dia a dia, moment a moment.
Tenia previst també, fer una xerrada informativa al centre pels docents que no vaig fer. Per mi aquest petit imprevist, va ser positiu en un principi, ja que la Associació Catalana Xfràgil va organitzar una trobada de mestres fantàstica. Tot i així, la presència del professorat de l'escola va ser mínima i em va desanimar una mica. Vaig poder comprobar que moltes vegades, els i les psicopedagogs i psicopedagogues, fan molt treball que no saben certament si funcionarà o no. Elles proposen i orienten, però realment elles només porten a terme una petita part d'allò que proposen. Qui ho ha de posar a la pràctica són els altres. Són els referents de cada context. Penso que s'ha de ser molt perseverant i sobretot saber com comunicar-te amb l'altre per a que li arribi tot allò que li intentes expressar. Cal assegurar-se.
M'hagués agradat comunicar-me amb la família, per sentir la "pressió" de sel·leccionar la informació a dir-li i sobretot com dir-li. Per mi, hagués estat la part més difícil. Cal tenir en compte que l'alumne és molt petit, i que la família encara està en procés d'adaptació. Cal tenir molt de tacte.
També m'hagués agradat discutir més la intervenció. Que hi hagués un espai per a un intercanvi de reflexions sobre la lectura que vaig repartir. Un espai per a poder aportar diferents opcions a la intervenció abans de fer cap proposta d'intervenció, per així directament incorporar-les a la proposta. Penso que el procés hagués estat molt més significatiu i possiblement s'haguéssin implicat molt més. Era una part important, que no s'ha pogut portar a terme degut al ritme, degut a la dificultat de trobar una hora per trobar-se tots i degut a, com he dit les prioritats de cada persona.
Ja per acabar, esperava que aquest pla tingués més ressò al centre. Esperava que hi hagués més implicació per part dels docents. Realment veig que el ritme és molt accelerat, i que no tothom prioritza el mateix que es pretén que es prioritzi.
Ha estat una experiència amb força incertessa. Tot i estar segura de, entre cometes, voler canviar moltes coses, alhora m'amoïnava la utilitat de tot això que estava fent. No he aconseguit moltes coses, però espero haver deixat una petjada que es pugui anar desenvolupant i potser completant amb el temps.
Agraeixo infinitament els esforços per part de la meva tutora al centre que m'ha acompanyat durant tot aquest procés. M'ha ajudat moltíssim i agraeixo molt la seva dedicació absolutament voluntària.
Fins aviat! I que el vostre viatge educatiu sigui ben llarg!
No hay comentarios:
Publicar un comentario