Bona tarda a tothom,
Tot i que el context d'intervenció on centro el meu primer pràcticum és infantil i primària, m'agradaria centrar-me en un cas concret. És el cas de l'alumna "M" amb el Síndrome X fràgil. En principi, la meva intervenció serà en aquest cas i m'agradaria estudiar-lo en profunditat. He pensat, que per començar, puc documentar-me sobre el Síndrome, centrant-me sobretot, en les característiques que puguin influenciar en la forma d'aprendre d'aquestes persones.
El meu objectiu és, un cop m'hagi documentat sobre el Síndrome, poder analitzar el seu PI (pla individualitzat), ja que només he pogut veure les intervencions fora de l'aula, i poder avaluar la intervenció.
He inclòs als meus enllaços el link de la web de l'associació catalana del síndrome X fràgil. D'aquesta web he pogut extreure informació. El síndrome X fràgil també anomenat amb les sigles SXF, "és un trastorn genètic de transmissió familiar lligat al cromosoma X, que pot causar dificultats que poden anar des de problemes d’aprenentatge fins a una disminució en la capacitat intel.lectual." Pel que fa a les causes, comprovo que en els homes té més afectació ja que l'home té un cromosoma X i un Y, i l'únic X que tenen queda afectat al contrari que les dones que tenen dos cromosomes X i el cromosoma que no està afectat por compensar l'alteració, ja que pot produir la proteïna. Des de la associació també s'informa de que "El tractament multidisciplinari és el més aconsellable ja que intervé des de la logopèdia, la teràpia sensorial integradora, la medicina, la psicoteràpia i la pedagogia, i fa possible la millora en els aprenentatges i factible la integració social".
Pel que fa a les característiques destaco que "Són nois i noies amb bona capacitat d’imitació, bona memòria, sentit de la orientació i un peculiar sentit de l’humor", "Durant la infància, es caracteritzen per ser nens que generalment assumeixen les adquisicions evolutives (caminar, parlar,…) mès tard que els altres", "Quan són petits són més evidents els problemes de conducta : rebequeries, hiperactivitat, aleteig de les mans, conductes autistes i evitació de la mirada", "També són freqüents el llenguatge repetitiu, les dificultats d’aprenentatge (especialment en l’àrea de las matemàtiques) i els trastorns d’atenció".
De moment, aquesta informació em fa comprendre molt millor a l'alumne. A les intervencions que he vist, fora de l'aula s'ha fet suport en matemàtiques, suposo que partint de que les dificultats d'aprenentatge són especialment en aquesta àrea. S'ha buscar també reforçar la memòria intentant que descrigui fets passats, intentant que també afavoreixi al llenguatge verbal (no tant desenvolupat).
Em paro a llegir una entrevista a la Katy Garcia, neuropsicòloga de l'Associació, d'on puc extreure molta informació interessant. La Katy afirma que és important saber "que tenen bona capacitat d'aprenentatge però que cal saber de quina manera aconseguirien millors resultats. La qüestió es com adaptar les activitats que es pretenen ensenyar". Afegeix també que "cal que coneguem que hi ha coses que formen part de les característiques del síndrome, i que no cal intentar canviar, sinó que haurem de conviure amb elles i reconduir-les. Per exemple, repeteixen molt les coses, no miren als ulls, ni saluden o els hi provoca malestar quan hi ha una situació de canvi que no hem anticipat. Són comportaments que s'han de reconduir més que eliminar".
Pel que fa a les estratègies d'aprenentatge, afegeix que "Hi ha moltes estratègies, però allò més important és oferir aprenentatges predictibles i estructurats, pautes visuals, i crear un entorn suficientment agradable i motivador per afavorir l'èxit de l'aprenentatge. Cal adaptar el material amb el que es treballa. També hi ha estratègies dirigides al maneig de la conducta, que permeten preveure problemes i reduir conductes que interfereixen en els aprenentatges".
La Katy Garcia juntament amb Eugènia Rigau, una altra professional de l'associació, han redactat un quadern de conducta. Per la Katy, la conducta és un punt clau a entendre d'aquest síndrome. Ella afirma que "Entendre una conducta com una habilitat que aquests nens encara no tenen del tot desenvolupada ens ajuda a abordar el problema de forma diferent i a posar-nos a treballar per modificar-la; és a dir, no quedar- nos amb la idea que el nen és porta malament sense cap motiu."
Me'n adono que saber més sobre unes característiques, a vegades evidents i d'altres no, d'un alumne, t'ajuda moltíssim a entendre'l, i a partir d'aquí començar a pensar en els suports més adients. Comprendre a l'alumne també ens ajuda a que no apareguin pensaments com "és que no li dona la gana de fer això", o "em pren el pèl".
FONTS WEB:
http://www.xfragil.cat/wp-content/uploads/2010/04/Butlleti6catala.pdf
http://www.xfragil.cat/

