Síndrome X fràgil

Bona tarda a tothom,

Tot i que el context d'intervenció on centro el meu primer pràcticum és infantil i primària, m'agradaria centrar-me en un cas concret. És el cas de l'alumna "M" amb el Síndrome X fràgil. En principi, la meva intervenció serà en aquest cas i m'agradaria estudiar-lo en profunditat. He pensat, que per començar, puc documentar-me sobre el Síndrome, centrant-me sobretot, en les característiques que puguin influenciar en la forma d'aprendre d'aquestes persones. 

El meu objectiu és, un cop m'hagi documentat sobre el Síndrome, poder analitzar el seu PI (pla individualitzat), ja que només he pogut veure les intervencions fora de l'aula, i poder avaluar la intervenció. 

He inclòs als meus enllaços el link de la web de l'associació catalana del síndrome X fràgil. D'aquesta web he pogut extreure informació. El síndrome X fràgil també anomenat amb les sigles SXF, "és un trastorn genètic de transmissió familiar lligat al cromosoma X, que pot causar dificultats que poden anar des de problemes d’aprenentatge fins a una disminució en la capacitat intel.lectual." Pel que fa a les causes, comprovo que en els homes té més afectació ja que l'home té un cromosoma X i un Y, i l'únic X que tenen queda afectat al contrari que les dones que tenen dos cromosomes X i el cromosoma que no està afectat por compensar l'alteració, ja que pot produir la proteïna. Des de la associació també s'informa de que "El tractament multidisciplinari és el més aconsellable ja que intervé des de la logopèdia, la teràpia sensorial integradora, la medicina, la psicoteràpia i la pedagogia, i fa possible la millora en els aprenentatges i factible la integració social". 

Pel que fa a les característiques destaco que "Són nois i noies amb bona capacitat d’imitació, bona memòria, sentit de la orientació i un peculiar sentit de l’humor", "Durant la infància, es caracteritzen per ser nens que generalment assumeixen les adquisicions evolutives (caminar, parlar,…) mès tard que els altres", "Quan són petits són més evidents els problemes de conducta : rebequeries, hiperactivitat, aleteig de les mans, conductes autistes i evitació de la mirada", "També són freqüents el llenguatge repetitiu, les dificultats d’aprenentatge (especialment en l’àrea de las matemàtiques) i els trastorns d’atenció". 

De moment, aquesta informació em fa comprendre molt millor a l'alumne. A les intervencions que he vist, fora de l'aula s'ha fet suport en matemàtiques, suposo que partint de que les dificultats d'aprenentatge són especialment en aquesta àrea. S'ha buscar també reforçar la memòria intentant que descrigui fets passats, intentant que  també afavoreixi al llenguatge verbal (no tant desenvolupat).

Em paro a llegir una entrevista a la Katy Garcia, neuropsicòloga de l'Associació, d'on puc extreure molta informació interessant. La Katy afirma que és important saber "que tenen bona capacitat d'aprenentatge però que cal saber de quina manera aconseguirien millors resultats. La qüestió es com adaptar les activitats que es pretenen ensenyar". Afegeix també que "cal que coneguem que hi ha coses que formen part de les característiques del síndrome, i que no cal intentar canviar, sinó que haurem de conviure amb elles i reconduir-les. Per exemple, repeteixen molt les coses, no miren als ulls, ni saluden o els hi provoca malestar quan hi ha una situació de canvi que no hem anticipat. Són comportaments que s'han de reconduir més que eliminar".

Pel que fa a les estratègies d'aprenentatge, afegeix que "Hi ha moltes estratègies, però allò més important és oferir aprenentatges predictibles i estructurats, pautes visuals, i crear un entorn suficientment agradable i motivador per afavorir l'èxit de l'aprenentatge. Cal adaptar el material amb el que es treballa. També hi ha estratègies dirigides al maneig de la conducta, que permeten preveure problemes i reduir conductes que interfereixen en els aprenentatges".  

La Katy Garcia juntament amb Eugènia Rigau, una altra professional de l'associació, han redactat un quadern de conducta. Per la Katy, la conducta és un punt clau a entendre d'aquest síndrome. Ella afirma que "Entendre una conducta com una habilitat que aquests nens encara no tenen del tot desenvolupada ens ajuda a abordar el problema de forma diferent i a posar-nos a treballar per modificar-la; és a dir, no quedar- nos amb la idea que el nen és porta malament sense cap motiu."

Me'n adono que saber més sobre unes característiques, a vegades evidents i d'altres no, d'un alumne, t'ajuda moltíssim a entendre'l, i a partir d'aquí començar a pensar en els suports més adients. Comprendre a l'alumne també ens ajuda a que no apareguin pensaments com "és que no li dona la gana de fer això", o "em pren el pèl". 

FONTS WEB:

http://www.xfragil.cat/wp-content/uploads/2010/04/Butlleti6catala.pdf

http://www.xfragil.cat/

Descripció generals dels serveis externs principals professionals els quals han visitat el centre: EAP i Serveis Socials

Durant el meu primer mes , he pogut veure els dos serveis externs principals vinculats a l'acció psicopedagògica al centre: EAP (Equip d'assessorament i orientació psicopedagògica) i Serveis Socials.

La professional de l'EAP visita l'escola quinzenalment. Com que és una escola concertada integrada, i el servei engloba totes les etapes educatives, la professional dedica mitja jornada a infantil i primària i mitja jornada a secundària. 

A infantil i primària es troba amb les psicopedagogues del centre per coordinar-se, informar-se mútuament de novetats al centre o de novetats del servei, i planificar algunes actuacions on és necessari la presència de l'assessora de l'EAP.

Quan l'assessora de l'EAP visita l'escola, també té presència i participa en la coordinació del Gabinet psicopedagògic.

També he pogut presenciar la visita de la responsable dels Serveis Socials vinculada al centre, que visita l'escola aproximadament un cop al mes. La visita es fa durant l'hora de coordinació del Gabinet Psicopedagògic i la seva funció és comunicar a la resta de professionals que formen del Gabinet, la informació que té de diversos alumnes del centre amb dificultats econòmiques, culturals i/o socials. A partir d'aquí els professionals la informen de novetats respecte a aquest alumnat i la responsable dels Serveis Socials actualitza la informació. Amb segons quins alumnes es prenen decisions sobre alguna actuació que incorpora amb la resta d'informació de l'alumnat. 

De moment, no he pogut presenciar cap més visita de serveis externs tot i que n'he sentit a parlar de la responsable del CSMIJ (centre de salut mental infantil i juvenil), i de la logopeda del CREDA (centre de recursos educatius per a deficients auditius). Així doncs, aquests dos serveis dels quals he descrit la seva funció i tasques al centre, són els serveis amb els quals més es comuniquen degut a la evident vinculació amb la tasca psicopedagògica del centre. 

Tots ells són serveis educatius del Departament d'Ensenyament que col·laboren amb els centres educatius (públics i concertats) per a millorar la qualitat d'ensenyament dels centres afavorint l'adeqüació dels ensenyaments a les necessitats educatives de l'alumnat.

Com a reflexió pròpia, cal dir, que les hores que aquests serveis destinen a les escoles no és suficient per a que portin a terme totes les tasques que haurien d'una forma adequada.  No hi ha suficients recursos humans com per atendre i visitar durant més hores les escoles, i així realitzar una bona tasca. Amb això no vull dir que els professionals no facin bé la seva feina, al contrari! La fan i molt bé comptant amb les hores que compten. Però, des del meu punt de vista, el Departament hauria d'invertir més en aquests serveis, d'entre moltes altres coses.

Descripció general d'algunes intervencions realitzades pels psicopedagogs del centre

Una de les funcions de les psicopedagogues del centre és l'atenció directa individual o en petits grups a diferents alumnes amb necessitats educatives especials. A vegades si que han hagut de fer suport personalitzat a algun alumne dins de l'aula, però sempre que és possible ho fan a fora perquè que el fet que el/la psicopedagog/a estigui dins de l'aula moltes vegades distorsiona l'ambient de l'aula i el ritme. 

Així doncs, les psicopedagogues fan suport fora de l'aula, concretament a l'aula del Gabinet Psicopedagògic, a alguns alumnes. A continuació descriuré el tipus d'intervenció que realitzen amb cada cas, els quals centro la meva observació:

• Alumna "L" (1er de primària). L'alumna té dificultats amb el llenguatge (comprensió, lectura i escriptura) a més de tenir una desviació d'un ull. Es tracta de reforçar aquesta àrea amb exercicis i activitats adaptats. Es fa comprensió de frases llargues (amb preguntes sobre aquestes frases), es fan problemes del quinzet (problemes orals molt senzills) i fitxes amb dibuixos on ha de deduir sobre quin és el "correcte" i perquè tot explicant-ho oralment.
• Alumne "G" i alumne "I" (6è de primària). Aquesta intervenció es fa en petit grup (dos alumnes). Ambdós alumnes, reben suport en les àrees on tenen mes dificultats (llengües i medi). L'alumne "I" a més reb atenció logopèdica. Ambdós alumnes realitzen proves (examens) adaptats al seu ritme d'aprenentatge. A l'aula del Gabinet realitzen deures amb el suport de la psicopedagoga, se'ls hi donen resums de temes ja tractats a l'aula per facilitar l'aprenentatge, se'ls avancen alguns continguts i procediments, i  se'ls ajuda a organitzar-se i a mantenir un ordre del seu material escolar.
• Alumnes "J", "B", "I", "A" (4rt de primària). Aquesta intervenció també es realitza en petit grup (quatre alumnes). Tots quatre reben també el suport en algunes àrees on tenen més dificultats com són llengua i matemàtiques). La intervenció consisteix en repassar continguts i procediments ja tractats a l'aula mitjançant resums i activitats. Sempre que és possible s'utilitza suport visual i ordinadors. Normalment se'ls fa suport quan a la classe ordinària fan desdoblament (català/anglès, o mates/TIC). Que la intervenció es realitzi amb els quatre alumnes junts, no vol dir que tots quatre tinguin la mateixa dificultat, sinó que ajuntant-los a tots quatre, es reforça positivament aquella dificultat (autoestima, conducta, relacions, atenció...).
• Alumne "M" (1er de primària). Amb aquest alumne es realitza sempre que és possible suport individualitzat. És un alumne amb sindrome X fràgil. La intervenció consisteix en presentar-li el màxim d'informació adelantada possible per a que després afavorir l'aprenentatge a l'aula.  També es fan activitats que degut al ritme d'aprenentatge no ha pogut acabar a l'aula ordinària. D'aquesta manera, es reforça la memòria i la competència de l'area que es faci el suport. S'intenta també, que durant un moment de la intervenció fora de l'aula, l'alumne pugui expressar fets personals amb total llibertat, per a que d'aquesta manera també vagi aprenent a ordenar fets a la seva ment i a expressar-los amb una mica de sentit.
• Alumne "A" (1er de primària). És un alumne amb transtorn de conducta. La intervenció fora de l'aula es realitza amb l'objectiu de que la conducta d'aquest alumne no interfereixi en el clima i ritme d'aprenentage de l'aula ordinària. S'intenta treballar sobretot l'atenció amb diferents jocs, escriptura de paraules, frases, etc.

Tots aquests alumnes tenen dictàmen i també plans individualitzats. Cal dir, també, que aquestes intervencions a vegades es veuen alterades per altres tasques, també importants de les psicopedagogues, o també per la necessitat de rebre suport d'algun altre alumne. Sempre intenten, però que si en l'hora "estipulada" aquests alumnes no poden rebre suport, el rebin en alguna altra hora, perquè no la perdin. 

Els aprenentatges que he anat adquirint amb les diverses assignatures de psicopedagogia han set crucials per poder entendre les diferents dificultats d'aprenentatge, tot i que també s'han donat casos nous.  Aquestes intervencions són una part de les funcions que tenen les psicopedagogues al centre, però no la única ni molt menys. A més, també vull afegir, que l'atenció directa amb aquests alumnes és només una part del procés d'intervenció, ja que abans existeix una demanda, un procés de valoració, un disseny de la intervenció (que consta de vàries tasques, no només fora de l'aula) i d'una avaluació i reformulació d'allò necessari. 

Salut!

Descripció del context

En aquesta entrada explicaré el context d'intervenció on realitzo les meves pràctiques. Durant les primeres sessions, el meu objectiu era recollir tota la informació possible sobre el context per tal de que pogués fer-me un dubuix definit. 

Es tracta del servei psicopedagògic d'un centre de titularitat concertada, al qual anomenen Gabinet Psicopedagògic. El Gabinet és un òrgan que actua de forma transversal en tot el centre (alumnat de totes les edats, docents i famílies) i que està format per 4 professionals: dues psicopedagogues, una psicòloga i un psicopedagog. Les dues psicopedagogues centren les seves intervencions a infantil i primària (tot i que també en realitzen alguna a secundària), i la psicòloga i el psicopedagog les centren a secundària i batxillerat. És una escola de tres línies que compta amb moltíssims alumnes i professionals, i això, per tant, requereix una organització per tal de poder atendre a tota la comunitat educativa, i que els diferents agents que la formen sàpiguen a qui dirigir-se en cas de que es presentés alguna dificultat durant els processos d'ensenyament-aprenentatge (ja sigui de comunicació amb l'alumne o la família, d'aprenentatge per part de l'alumne, falta de recursos didàctics del mestre per atendre una necessitat específica, problemes econòmics o socials que es puguin detecar, entre d'altres).

En aquest centre, compten amb una plataforma digital que afavoreix la comunicació entre els agents que formen la comunitat educativa. Un dels principis del centre és afavorir la participació de tota la comunitat educativa, i la plataforma facilita la comunicació amb els pares individualment (tutories...) , la comunicació de publicacions (documents, fotografies...), la comunicació de docents i altres professionals amb alumnes i famílies ( preguntes...), etc.

Aula psicopedagogia

Com tots ells formen l'òrgan del Gabinet que ha d'actuar de forma coordinada i coherent, realitzen setmanalment una coordinació d'una hora on revisen algunes intervencions en procés, posen en comú informació que han rebut sobre algun alumne, les demandes, consensuen i discuteixen aspectes relacionats amb funcions com la gestió de beques de Serveis Socials, entre d'altres.

Per acabar, el Gabinet compta amb un espai per a realitzar atenció directa amb l'alumnat, la qual pot ser de forma individualitzada o en petits grups (2-3).

Centro la meva observació i intervenció en primària, tot i que també assisteixo a alguna intervenció amb alumnat de secundària.

Qui guanya amb el TDAH?

Comparteixo un article de Veronica Bronstein, fundadora i directora de l'Institut de la Infància de Barcelona sobre el TDAH, titulat "Qui guanya amb el TDAH?"


"Evidentment, oferir-los atenció de qualitat, respectar els seus temps i característiques personals, estar acompanyats per adults amb disposició a compartir són factors que ajuden més que totes les pastilles del món."

http://www.totsantcugat.cat/ca/notices/2014/03/qui-guanya-amb-el-tdah-19936.php?fb_action_ids=522578617859302&fb_action_types=og.likes

"El sistema educativo español está anclado en la era industrial"

M'agradaria compartir amb vosaltres una entrevista a Richard Gerver publicat pel diari ABC.

"... Richard Gerver es profesor y está considerado uno de los líderes educativos más innovadores e inspiradores de nuestro tiempo. Su mayor logro fue convertir la Grange Primary School, uno de los peores centros de Gran Bretaña, en uno de los colegios más innovadores del mundo, lo que le ha hecho merecedor de grandes reconocimientos. Fue asesor de política educativa del Gobierno británico de Tony Blair y Premio Nacional de Enseñanza en el Reino Unido. El autor del libro «Crear hoy la escuela del mañana», entre otros, recibió a ABC momentos antes de impartir su conferencia «El reto de educar en el siglo XXI. Nuevas necesidades. Nuevas formas» en los Encuentros Savia, organizados por la Fundación SM."

Gerver exposa la seva posició a favor d'un sistema educatiu adaptat a les diferencies de cada país. "Aunque compartan algunas características, cada país es único y diferente y debe encontrar lo que funciona para él."

També parla sobre el rol del professorat i els sistemes d'avaluació.  És interessantíssim, no us el perdeu. No té desperdici!

http://www.abc.es/familia-educacion/20140313/abci-richard-gerver-educacion-201403112038.html

Perquè l'espiral psicopedagògic?

La psicopedagogia és una àrea laboral que molts veuen borrossa, sense límits definits. Jo diria més aviat que és una àrea infinita en molts sentits, amb un infinit d'àrees d'actuació, amb infinit de possibilitats, amb infinits tipus de contextos i amb infinites innovacions. Va lligada a l'educació i a la psicologia, dues àrees sempre en moviment. És per això que el meu blog es diu "l'espiral psicopedagògic". M'agraden els espirals, m'agrada la continuitat.

Us deixo amb l'enllaç de la web de la revista  "Àmbits de psicopedagogia i orientació" a la qual podeu subscriure-us, i on es poden trobar articles molt interessants sobre la psicopedagogia i diferents àmbits d'actuació.

http://ambitsdepsicopedagogiaiorientacio.cat/

Molt d'amor per a tothom.