Problemes relacionals : el sociograma

Bona tarda,

Durant la sessió d'avui, una de les psicopedagogues m'ha comentat que una mestra li havia fet una demanda perquè hi havien molts problemes relacionals a l'aula. Així doncs, la psicopedagoga, per començar, està realitzant un sociograma. 

Per a fer-los, hi ha uns programes determinats que es poden trobar a la xarxa. Un dels més utilitzats és el CESC (Conductes i Experiències Socials a Classe).  Aquest programa el formen un qüestionari per avaluar les relacions entre l'alumnat, i un excel on, actualitzant les dades obtingudes, et crea un sociograma. 

El qüestionari, és adequat per a alumnes de Cicle Mitjà i Cucle Superior de primària, i està format per preguntes sobre qui són els companys que els agraden, els que no, els que creuen que ajuden als altres, els que insulten, els que no deixen participar, etc. Cada alumne té un número, i l'alumnat respòn indicant el número del company que correspongui a cada pregunta. D'aquesta manera d'identifiquen quins alumnes són agressius, quins son els populars, etc. 

Crec adequat comentar que, tot i que els resultats del sociograma s'aproximin molt a la realitat, s'ha de conèixer al grup. Un cop fet el sociograma, es poden crear dinàmiques on es pugui millorar les conductes disruptives d'alguns alumnes de l'aula, millorar els lligams entre ells i la convivència.

Adjunto una imatge del document explicatiu del CESC.

Salut companys/es!

La coordinació del gabinet psicopedagògic amb el CDIAP

Bona tarda,

Durant la sessió d'avui ha succeit una situació nova per mi, i és que ha vingut una professional del CDIAP (Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç) de la ciutat per a una coordinació. A la coordinació han assistit les tutores de P3, les dues psicopedagogues, l'assessora de l'EAP i la professional del CDIAP. 

La professional del CDIAP ha estat observant a l'aula, al pati i durant alguna sessió al CDIAP a alguns alumnes de P3, i també ha fet entrevistes amb les seves famílies. Així doncs, durant la coordinació s'ha posat en comú la informació extreta d'aquesta observació, i tot allò que la tutora ha de tenir en compte. És important que les psicopedagogues també hi siguin presents, perquè, tot i que encara són molt petits i depèn molt de si han tingut escolarització anteriorment, o no, és important tenir un bon seguiment d'aquests alumnes, per si esdevenen alumnes amb dificultats d'aprenentatge on s'hagi d'intervenir des de l'escola.

Les actuacions del CDIAP arriben fins als 6 anys, per tant, només actuen en l'etapa infantil, actuant sempre que sigui possible, com més aviat millor, per a facilitar el correcte desenvolupament de l'infant.  El CDIAP realitza actuacions a infants que presenten algun transtorn de desenvolupament, o es troben en situacions de risc social, psicològic o biològic, a més de donar suport a l'escolarització en l'escola on realitzo les pràctiques, entre d'altres. Els àmbits d'intervenció del CDIAP són principalment l'infant, la família i l'entorn on es desenvolupa.

M'ha agradat assistir a la coordinació, ja que l'etapa infantil m'havia semblat una mica oblidada, quan, des del meu punt de vista, és una etapa importantíssima i molt bàsica. Avui parlant amb una de les psicopedagogues, hem comentat que els primers anys de vida de l'infant són crucials, i que determinarán en gran mesura el desenvolupament de l'infant en etapes posteriors. Així doncs, que es faci un bon seguiment dels alumnes, i que es detectin de forma precoç situacions que poden afectar en el seu desenvolupament, des del meu punt de vista, és molt i molt positiu.

Salut companys i companyes!

"La sospitosa vinculació econòmica entre algunes figures destacades de la recerca i les principals companyies farmacèutiques"

Bon dia,

He trobat aquest article molt interessant al Diari de l'educació sobre el TDAH. Com molts altres articles no critica el transtorn, sinó que sospita sobre molts diagnòstics d'aquest. Titulant l'article com "el tempo cognitiu lent, nou transtorn de l'atenció infantil?", ironitzen la facilitat d'alguns investigadors i/o metges per facilitar informacions que defensen l'ús de medicaments sense prous fonaments.

Us facilito l'enllaç per qui el vulgui llegir:

http://diarieducacio.cat/blogs/ullalmon/2014/04/18/el-tempo-cognitiu-lent-nou-transtorn-de-latencio-infantil/

Des de que vaig iniciar els meus estudis en l'àmbit educatiu i vaig començar a sentir opinions i a llegir articles sobre el TDA/TDAH, em pregunto què és el que jo penso? Defenso el diagnòstic del TDA/TDAH, defenso que no existeix cap transtorn i que simplement és que l'infant té un altre ritme d'aprenentatge o defenso el diagnòstic però no la medicació? 

Personalment considero que el TDAH no s'hauria de medicar. És un transtorn que pot ser causat per diversos factors com: factors ambientals adquirits (additius alimentaris, dietes...), factors genètics, factors de base orgànica i factors socials i familiars.

Els factors genètics i els orgànics són els més utilitzats per l'explicació dels transtorns. Una de les causes seria una alteració en el metabolisme de la dopamina, la noradrenalina i la serotonina, neurotransmissors del SNC que regulen les emocions i les conductes. Tot i així, els desajustos en aquests neurotransmissors indiquen la presència del transtorn, però no se sap si són la causa o la conseqüència d'aquest. 

Per altra banda, altres investigacions també assenyalen la implicació dels lòbuls frontals i el locus ceruleus implicades en la regulació del llenguatge. Una atròfia cortical frontal (córtex frontal), implicat en processos cognitius (pensament) s'ha observar en moltes persones amb dèficit d'atenció. Tot i així, això afectaria més als processos congitnius (ritme d'aprenentatge) que no pas a la conducta.

Els medicaments, frenen la "hiperactivitat" produint, a vegades, que l'infant es cansi més del normal, tingui més son, etc. Com podriem equilibrar aquests neurotransmissors alterats sense medicaments? La alimentació és una gran aliada en aquest sentit, i sabent si el desajust d'aquests neurotransmissors és per sobre o per sota dels nivells indicats (equilibri), l'alimentació pot ser més rica en aliments que continguin serotonina, per exemple, o més rica en aliments que augmnentin la dopamina, etc. 

Sabem que aquests neurotransmissors estan alterats, així doncs, és indiferent que el TDAH sigui la causa o l'efecte. Si la funció dels medicaments és que l'infant tingui una conducta adequada per a l'aprenentatge, perquè no equilibrar aquests neurotransmissors amb l'alimentació? I no una alimentació d'una setmana com si fos una dieta, sinó una alimentació rica i equilibrada, i més rica en aliments que ajudin a l'equilibri d'aquests neurotransmissors alterats.

No he fet cap estudi al respecte, ni he trobar cap article de cap estudi específic sobre aquest tema. El que si que he llegit són molts articles sobre com l'alimentació pot ajudar a superar transtorns emocionals, i també molts sobre que la medicació per al TDAH, en molts casos relaxa en excés al nen. Perquè no s'investiga en aquest sentit? 

Espero que us hagi ajudat a reflexionar una mica sobre aquest tema. 

Salut!



Part de la informació extreta de:
http://www.psicodiagnosis.cat/areaclinica/trastornsdelaconducta/tdahtrastorndeficitatencioambhiperactivitat/tdahtrastorndeficitatencioambhiperactivitat.php#04f9119d8f0fbc61d

Adaptacions cas "M"

Bona tarda a tothom!

Aquesta setmana m'havia proposat invesitgar una mica més sobre el cas "M" i la seva intervenció. És un alumne al qual encara no se li ha fet cap pla individualitzat que reculli totes les adaptacions, ja que fins ara la mestra, amb l'assessorament psicopedagògic corresponent, ha fet algunes adaptacions metodològiques insitu i encara no ha necessitat adaptacions curriculars pel que fa a continguts i/o competències.

Així doncs, m'han informat de les vàries adaptacions que es realitzen, i que he pogut observar, i algunes de les que s'han realitzat.

• SUPORT FORA DE L'AULA. A fora de l'aula, l'alumne realitza 4 hores de suport durant la setmana amb la psicopedagoga. Normalment aquestes hores són o les hores de desdoblament o algunes d'anglès, ja que amb aquesta assignatura alguns cops s'atabala.  Es realitza suport en les àrees instrumentals de matemàtiques i llengua. 
• Matemàtiques. Es treballen numeració (seqüenciació, sèries, correlació...), operacions i problemes sennzills. Apart, s'intenten fer els exercicis que a l'aula ordinària, no ha pogut fer.
• Llengua. Es treballa bàsicament la lectoescriptura. S'han treballat lletres, paraules i ara estan treballant frases, pel que fa a la lectura, l'escriptura i la comprensió. També es treballa l'expressió oral amb preguntes sobre el que ha fet (al cap de setmana, a l'escola...). L'alumne, a l'inici de la seva escolarització, no s'expressava quasi gens, i juntament amb la família treballaven l'expressió oral i escrita a través de fotografies del que havien fet al cap de setmana.

• SUPORT DINS DE L'AULA ORDINÀRIA AMB LA TUTORA. A dins de l'aula, l'alumne compta amb una vetlladora que està al seu costat durant 6 hores a la setmana. La vetlladora el calma molt ja que és el suport que l'ajuda a assimilar alguns continguts i també l'ajuda a disminuir l'estrés que li provoca el no entendre alguna cosa, el no saber fer alguna activitat o exercici, etc. Fins al moment, ha realitzat i realitza les mateixes activitats que els seus companys, i això el fa sentir bé. A més, la mestra intenta tenir-lo assegut el més aprop d'ella possible per tal de facilitar la interacció amb ell, l'atenció, poder controlar els moments d'estrés, etc.

• SUPORT A NIVELL EMOCIONAL. Actualment, durant dos dies a la setmana, el suport a fora de l'aula el realitza amb un company de la classe, i s'intenten treballar habilitats socials mentres es treballen també continguts.

• SUPORT DINS LES ÀREES ESPECÍFIQUES AMB MESTRES ESPECIALISTES (anglès, música i ed.física). A l'assignatura de música no es fa cap suport, però si que es té en compte, la seva dificultat de coordinació. En educació física tampoc es fa cap adaptació, però també s'ha de tenir en compte la dificultat en coordinar-se. En anglès, fa el que pot. L'anglès a vegades li produeix angoixa ja que moltes coses no les entén. S'intenta, realitzar el suport a fora de l'aula durant algunes hores d'anglès. 

És evident, que a mesura que es van augmentant els cursos, els aprenentatges són més complexes. És per això, que segons el seguiment que ha anat tenint l'alumne en quant a dificultats, es planteja la necessitat de dissenyar un pla individualitzat. És aquí on intervinc jo. Per començar hauré d'analitzar què és el que s'ha fet fins ara, què ha funcionat, què no, que s'hauria de millorar, etc. A més, més endavant, també hauré de plantejar un seguit d'avaluacions pedagògiques i emocionals concretes per saber des de quin punt partim, per poder, a partir d'aquí, dissenyar la meva intervenció. 


Salut!

Procediments per a la detecció i la valoració de les NEE

Bona tarda,

Avui he cregut important fer una entrada sobre el procediment que segueixen les psicopedagogues per a la detecció i la valoració de les necessitats educatives de l'alumnat. Com que he pensat en què un dels objectius del pràcticum és " Conèixer les fases i els procediments per al diagnòstic i la intervenció psicopedagògica en un context concret", he cregut convenient fer una entrada dedicada a aquest objectiu. 

Aquest procediments estan recollits al PAD, document redactat per ells mateixos. En el PAD aquest procés per la detecció i valoració de les NEE consta de tres parts: Detecció, demanda i orientació. Tot i així, agruparé la informació observada (el que he pogut observar durant les sessions) amb la informació recollida de documents (com pot ser el PAD, fulls de demanda, valoracions, intervencions, etc.). 

1. Detecció. És el moment en que mestres o famílies identifiquen una possible necessitat. Si és la família que ho identifica, aquesta ho ha de comunicar al mestre. Aquest doncs, ha de determinat el nivell competencial de l'alumne, ha de seleccionar dades significatives d'informes anteriors i valorar les estratègies metodològiques que utilitza.

2. Demanda. Un cop d'identificada una possible necessitat i amb la informació recollida, s'ha de realitzar una demanda. La demanda es fa a través d'una sol·licitud completa de demanda que consta dels següents apartats amb diverses opcions a assenyalar i la possibilitat d'afegir informació si la persona que l'omple ho creu oportú:

• Persona que fa la demanda
• Dades personals de l’alumne
• Dades o situacions familiars rellevants
• Composició familiar
• Detecció del problema o problemes
• Tipus de problema
• Context/ moment en què es presenta la situació/ possibles causes a què s’atribueix
• Actuacions ja realitzades per ajudar a resoldre el problema. 
• Recursos: 
• Serveis externs: 
• Dades relatives a les àrees curriculars 
• Adaptació de les activitats o materials
• Actitud i normes bàsiques 
• Vivència que té l’alumne de la seva problemàtica 
• Vivència que té la família de la problemàtica de l’alumne i expectatives respecte la seva evolució           

La demanda és analitzada pel psicopedagog, en aquest cas, les psicopedagogues que planifiquen la valoració que queda registrada en un document que consta de les següents parts:

• Demanda
• Observacions (informació observada, entrevistes, proves diagnòstiques...)
• Recomanacions (primera presa de decisions)

3. Orientació 

Tot seguit i un cop han realitzar els passos anteriors, les psicopedagogues planifiquen la intervenció que pot constar de mesures ordinàries i/o mesures específiques i ho comuniquen als pares i a la tutora i mestres de l'alumne, informant i acordant tasques en els diferents àmbits si es creu necessari.

Aquests procediments s'ajustaran sempre a la demanda concreta que es tracti que pot desencadenar una valoració i orientació més senzilles, o una valoració complexa i una intervenció molt completa.

Normalment aquest procediment el realitza la psicopedagoga a la qual "li pertoca" segons el cicle i l'etapa educativa. Evidentment no fa cap pas sense informar i consensuar informació amb l'altra psicopedagoga companya de la mateixa etapa educativa (cal coordinar una mateixa etapa educativa). Potseriorment el cas es portarà a coordinació del Gabinet Psicopedagògic.

El procés, tot i que presentat amb una altra estructura i amb diferents etiquetes, és molt similar al procés d'elaboració del problema i presa de decisions d'intervenció, presentat en l'assignatura "Anàlisi de casos" i que consta de 8 fases:

• Conèixer i analitzar la demanda (entraria dins del punt 2)
• Prendre els primers acords (seria el punt de recomanacions del full de valoració)
• Aclarir i reformular el problema i els objectius que s'han d'aconseguir (entraria dins del punt 3 d'orientació)
• Elaborar un pla d'actuació (entraria dins del punt 3 d'orientació)
• Participar en el desenvolupament del pla acordat (normalment realitzen atenció directa individualitzada, i quan no és necessari s'assesora al mestre/família)
• Col·laborar en el desenvolupament de la feina (la psicopedagoga és sempre un suport en la intervenció).
• Plantejar la continuïtat del procés. Aquesta fase no consta en les que he exposat anteriorment, però com ja he comentat en altres entrades, es una escola integrada i és d'especial importància que hi hagi un seguiment de l'alumne, de la intervenció i, si es necessari una continuitat al llarg de les etapes educatives

Salut!