Bon dia a tothom,
Amb aquesta entrada pretenc mostrar breument el coneixement que m'han aportat les pràctiques al centre durant aquests tres mesos. Serà difícil ja que he pogut veure de què es tracta la pràctica psicopedagògica en un centre educatiu formal bastant profundament.
He estat, majoritàriament, en situacions d'intervenció individualitzada amb alumnat amb necessitats educatives especials. Aquestes intervencions amb alumnat amb diferents necessitats (discapacitat intel·lectual lleu, transtorn de conducta, síndrome X fràgil, etc.) m'han fet recordar, presenciar i portar a terme allò que en l'assignatura de Intervenció psicopedagògica en transtorns del desenvolupament, entre d'altres, vaig aprendre. Tot i que no he pogut estar en cap entrevista o tutoria amb els pares de l'alumnat, parlant amb les psicopedagogues he pogut obtenir informació que reafirmaven moltes de les coses que vam tractar a l'assignatura. Tot i aixi, pero, he trobat a faltar l'enfocament sistèmic. Hi ha un treball cooperatiu molt positiu entre els professionals del centre i la organització és, des del meu punt de vista excel·lent, però penso que enfoquen la intervenció molt en l'infant, i no amb el context. És a dir, segons l'enfocament sistèmic, i la teoria de Bronfrembrenner (entre d'altres) tots els contextos on l'infant es mou, influeixen en el seu desenvolupament. Així doncs, des d'aquest enfocament, hauriem de canviar l'entorn (els contextos) per a afavorir un bon desenvolupament, o si més no, afavorir els processos d'aprenentatge i la qualitat de vida d'aquests infants.
He comentat que la organització la trobo excel·lent. El centre, compta amb una plataforma digital que funciona molt bé, i amb la que families, alumnes i professionals es comuniquen fàcilment. A més, trobo que el gabinet psicopedagògic és un servei amb el que compten molt al centre. Podriem dir que s'ha convertit en legítim al centre, perquè és de qualitat, és fiable. L'equip de psicopedagogs i la psicòloga formen un molt bon equip, ben organitzat. Es coordinen amb els diferents cicles, amb els diferents serveis externs vinculats al centre i amb el mateix gabinet de forma sistèmica i això permet que les intervencions siguin molt completes i hi hagi un bon seguiment de l'alumnat.
Per altra banda, el fet de que sigui un servei fiable i de qualitat, fa que, sovint, les psicopedagogues tinguin sobreexcés de feina. Sobretot, excés de valoracions a fer. A vegades, la rigidesa metodològica o de coneixements pedagògics dels mestres, fa que davant qualsevol incertesa, o davant la diversitat, puguin creure que més d'un infant tingui dificultats d'aprenentatge o NEE. Pot ésser, que això passi perquè és un centre concertat. Àlvaro Marchesi quan parlava dels centres concertats, comentava que són més homogenis que els públics. És possible que davant la homogeneïtat (que no es dona en totes les classes, ni en tots els nivells), un infant que té un ritme d'aprenentatge una mica més lent, interessos molt diferents a la resta, o una conducta que es surt d'allò desitjat, sigui objecte d'anàlisi. Potser caldria oferir formació al professorat? O ja és correcte que els mestres i les mestres recórrin a aquest servei, ja que l'assessorament és una de les funcions del servei? Articles que he anat publicant com el de la Veronica Bronstein "qui guanya amb el TDAH" em fan pensar molt en aquest tema. Sincerament, porto fent-me aquesta pregunta des que vaig començar les pràctiques i encara no he sabut respondre-me-la.
També he pogut profunditzar en la Síndrome d'X fràgil. M'ha agradat profunditzar amb aquest cas perquè no havia sentit mai a parlar d'aquesta Síndrome, i em dona la oportunitat de barrejar coneixements sobre la discapacitat intel·lectual i sobre el transtorn de conducta, tot centrant-me en les característiques de la Síndrome, i en especial a l'alumne en concret. És una síndrome curiosa amb la que s'ha de prioritzar les conductes i estratègies per modificar-les. Sobretot modificar-les i no canviar-les, perquè a més de frustrant per la persona que intenta eliminar-les, no millorarà l'angoixa que l'alumne té quan les fa. Tot i aixi, però, també necessita suport en diverses arees de coneixement, i cada vegada més. He comprobat que la discapacitat intel·lectual i el transtorn de conducta són els transtorns que mes comuns en el centre. Es podria fer un pla per a la detecció, valoració i intervenció d'alumnat amb discapacitat intel·lectual i transtorn de conducta, per així facilitar el proces i institucionalitzar-ho.
He pogut presenciar molts processos de valoració, he pogut veure demandes de mestres i famílies, i he pogut fer un recull de proves diagnòstiques, algunes conegudes, i d'altres no. Una cosa que m'ha agradat és que intenten fugir una mica d'avaluar el quocient intel·lectual. No crec que per fer una valoració amb l'objectiu de detectar les necessitats educatives especials d'un infant es necessiti saber quin quocient intel·lectual té.
Ja per acabar, m'agradaria comentar que un cop acabades les pràctiques me n'adono que un o una psicopedagog/a en un centre educatiu formal realitza un gran ventall de tasques diferents al centre i que té una gran responsabilitat. Sobretot a l'inci de les pràctiques, no parava de sentir coses que em sonaven, però que eren bastant noves per a mi. Parlaven de coordinacions amb una responsable d'un servei, després comentaven coses sobre les valoracions, sobre l'adequació d'una prova diagnòstica, etc. Era molta informació junta i barrejada que es confonia al meu cap. Poc a poc, l'anàlisi del context i de les funcions del psicopedagog, tot intentant integrar els coneixements aquirits durant la llicenciatura, m'ha permès estructurar-ho i reflexionar-ne. És possible que hagi trobat a faltar una perspectiva una mica més enfocada en l'entorn, però és d'admirar l'empatia que reflecteixen vers l'alumnat, les famílies i el professorat. Si han de prioritzar, prioritzen, si han de fer més hores, les fan, si troben una formació per a millorar les seves competencies per tractar problemes relacionals, la fan. Puc estar més a favor, o en contra vers temes com la medicació davant d'alguns transtorns, les hores d'intervenció fora de l'aula, la flexibilitat dels mestres del centre, etc. Però si que puc afirmar que el gabinet psicopedagògic del centre fa una bona tasca.
Espero que hagueu pogut aprofitar tota la informació que he anat compartint. Encantada de compartir-la!
Continuem al pràcticum II...
Salut!
