viernes, 23 de mayo de 2014

Conclusions finals pràcticum I

Bon dia a tothom,

Amb aquesta entrada pretenc mostrar breument el coneixement que m'han aportat les pràctiques al centre durant aquests tres mesos. Serà difícil ja que he pogut veure de què es tracta la pràctica psicopedagògica en un centre educatiu formal bastant profundament. 

He estat, majoritàriament, en situacions d'intervenció individualitzada amb alumnat amb necessitats educatives especials. Aquestes intervencions amb alumnat amb diferents necessitats (discapacitat intel·lectual lleu, transtorn de conducta, síndrome X fràgil, etc.)  m'han fet recordar, presenciar i portar a terme allò que en l'assignatura de Intervenció psicopedagògica en transtorns del desenvolupament, entre d'altres, vaig aprendre. Tot i que no he pogut estar en cap entrevista o tutoria amb els pares de l'alumnat, parlant amb les psicopedagogues he pogut obtenir informació que reafirmaven moltes de les coses que vam tractar a l'assignatura. Tot i aixi, pero, he trobat a faltar l'enfocament sistèmic. Hi ha un treball cooperatiu molt positiu entre els professionals del centre i la organització és, des del meu punt de vista excel·lent, però penso que enfoquen la intervenció molt en l'infant, i no amb el context. És a dir, segons l'enfocament sistèmic, i la teoria de Bronfrembrenner (entre d'altres) tots els contextos on l'infant es mou, influeixen en el seu desenvolupament. Així doncs, des d'aquest enfocament, hauriem de canviar l'entorn (els contextos) per a afavorir un bon desenvolupament, o si més no, afavorir els processos d'aprenentatge i la qualitat de vida d'aquests infants.

He comentat que la organització la trobo excel·lent. El centre, compta amb una plataforma digital que funciona molt bé, i amb la que families, alumnes i professionals es comuniquen fàcilment. A més, trobo que el gabinet psicopedagògic és un servei amb el que compten molt al centre. Podriem dir que s'ha convertit en legítim al centre, perquè és de qualitat, és fiable. L'equip de psicopedagogs i la psicòloga formen un molt bon equip, ben organitzat. Es coordinen amb els diferents cicles, amb els diferents serveis externs vinculats al centre i amb el mateix gabinet de forma sistèmica i això permet que les intervencions siguin molt completes i hi hagi un bon seguiment de l'alumnat.

Per altra banda, el fet de que sigui un servei fiable i de qualitat, fa que, sovint, les psicopedagogues tinguin sobreexcés de feina. Sobretot, excés de valoracions a fer. A vegades, la rigidesa metodològica o de coneixements pedagògics dels mestres, fa que davant qualsevol incertesa, o davant la diversitat, puguin creure que més d'un infant tingui dificultats d'aprenentatge o NEE. Pot ésser, que això passi perquè és un centre concertat. Àlvaro Marchesi quan parlava dels centres concertats, comentava que són més homogenis que els públics. És possible que davant la homogeneïtat (que no es dona en totes les classes, ni en tots els nivells), un infant que té un ritme d'aprenentatge una mica més lent, interessos molt diferents a la resta, o una conducta que es surt d'allò desitjat, sigui objecte d'anàlisi. Potser caldria oferir formació al professorat? O ja és correcte que els mestres i les mestres recórrin a aquest servei, ja que l'assessorament és una de les funcions del servei? Articles que he anat publicant com el de la Veronica Bronstein "qui guanya amb el TDAH" em fan pensar molt en aquest tema. Sincerament, porto fent-me aquesta pregunta des que vaig començar les pràctiques i encara no he sabut respondre-me-la.

També he pogut profunditzar en la Síndrome d'X fràgil. M'ha agradat profunditzar amb aquest cas perquè no havia sentit mai a parlar d'aquesta Síndrome, i em dona la oportunitat de barrejar coneixements sobre la discapacitat intel·lectual i sobre el transtorn de conducta, tot centrant-me en les característiques de la Síndrome, i en especial a l'alumne en concret. És una síndrome curiosa amb la que s'ha de prioritzar les conductes i estratègies per modificar-les. Sobretot modificar-les i no canviar-les, perquè a més de frustrant per la persona que intenta eliminar-les, no millorarà l'angoixa que l'alumne té quan les fa. Tot i aixi, però, també necessita suport en diverses arees de coneixement, i cada vegada més. He comprobat que la discapacitat intel·lectual i el transtorn de conducta són els transtorns que mes comuns en el centre. Es podria fer un pla per a la detecció, valoració i intervenció d'alumnat amb discapacitat intel·lectual i transtorn de conducta, per així facilitar el proces i institucionalitzar-ho. 

He pogut presenciar molts processos de valoració, he pogut veure demandes de mestres i famílies, i he pogut fer un recull de proves diagnòstiques, algunes conegudes, i d'altres no. Una cosa que m'ha agradat és que intenten fugir una mica d'avaluar el quocient intel·lectual. No crec que per fer una valoració amb l'objectiu de detectar les necessitats educatives especials d'un infant es necessiti saber quin quocient intel·lectual té.

Ja per acabar, m'agradaria comentar que un cop acabades les pràctiques me n'adono que un o una psicopedagog/a en un centre educatiu formal realitza un gran ventall de tasques diferents al centre i que té una gran responsabilitat. Sobretot a l'inci de les pràctiques, no parava de sentir coses que em sonaven, però que eren bastant noves per a mi. Parlaven de coordinacions amb una responsable d'un servei, després comentaven coses sobre les valoracions, sobre l'adequació d'una prova diagnòstica, etc. Era molta informació junta i barrejada que es confonia al meu cap. Poc a poc, l'anàlisi del context i de les funcions del psicopedagog, tot intentant integrar els coneixements aquirits durant la llicenciatura, m'ha permès estructurar-ho i reflexionar-ne. És possible que hagi trobat a faltar una perspectiva una mica més enfocada en l'entorn, però és d'admirar l'empatia que reflecteixen vers l'alumnat, les famílies i el professorat. Si han de prioritzar, prioritzen, si han de fer més hores, les fan, si troben una formació per a millorar les seves competencies per tractar problemes relacionals, la fan. Puc estar més a favor, o en contra vers temes com la medicació davant d'alguns transtorns, les hores d'intervenció fora de l'aula, la flexibilitat dels mestres del centre, etc. Però si que puc afirmar que el gabinet psicopedagògic del centre fa una bona tasca.

Espero que hagueu pogut aprofitar tota la informació que he anat compartint. Encantada de compartir-la!

Continuem al pràcticum II...

Salut!






martes, 20 de mayo de 2014

Fi de la primera etapa. Inici de la segona.

Bona tarda,

Avui he acabat les meves primeres pràctiques al centre. Ja he complert les 75 hores i ara em toca començar a redactar l'última PAC de l'assignatura. Podriem dir doncs, que és la fi d'una primera etapa i l'inici d'una segona. No dic última etapa, ja que sóc molt i molt conscient de que en el món de l'educació mai deixes d'aprendre, i és en l'exercici de la professió, quan poses en pràctica totes les teves habilitats i coneixements, quan aprens més.

En aquesta entrada, m'agradaria explicar breument com serà, el meu pla d'actuació. En principi es centrarà en dos àmbits: seguiment, valoració i actualització del pla individualitzat de l'alumne "M" i realitzar el procés de valoració d'una demanda. 

De bon inici la idea era centrar-me en només l'alumne "M", però la discreció i privacitat que demanen els pares de l'alumne, no em permet difondre informació ni formació al respecte al professorat o alumnes que no estiguin dins dels àmbits en els que ell es mou. 

Aniré, doncs, actualitzant i realitzant entrades per a mostrar l'evolució d'aquesta primera idea, que, com podeu veure, ja ha evolucionat una mica.

També seguiré oferint-vos tota aquella informació (articles, revistes, publicacions en xarxes socials, diaris, etc.) relacionada amb la psicopedagogia que pugui ser d'interès per a tots vosaltres.


Una abraçada!






Avaluació : proves ACL per valorar la comprensió lectora

Bon dia,

La setmana passada no vaig fer cap entrada perquè no tenia res nou a comentar aqui al blog. Aquesta setmana, però, començo amb coses noves.

Avui hem passat una prova per valorar la comprensió lectora, la prova ACL. És una prova bastant coneguda i estesa i adaptada als diferents nivells d'aprenentatge. La prova compren d'uns petits textos (segons el nivell) i unes preguntes tipu test basades en el text llegit. Les respostes es poden trobar literalment al text, es poden deduir segons el que el text comenta, o es relacionen amb el text però la resposta no s'hi troba literalment. 

Així doncs, el text té uns barems. Els diferents ítems estan organitzats segons un seguit d'estratègies que s'han d'haver utilitzat per respondre les preguntes, com són la comprensió literal, la reorganització, la comprensió inferencial i la comprensió crítica.  Només cal saber quins errors ha tingut l'alumne i comprobar a quina estratègia pertanyen per saber amb quina estratègia té més o menys errors.

Segons el que m'han comentat les psicopedagogues, aquest text es sol passar dos cops l'any (a l'inici i a finals de curs) i no sempre es passa la prova del curs al que l'alumne correspon, sinó al nivell de comprensió lectora que es creu que té l'alumne. D'aquesta manera pots valorar i avaluar si s'han assolit els objectius  de la intervenció psicopedagògica relacionats amb la comprensió lectora.

Avui s'ha passat la prova a dos alumnes de primer, un d'ells  l'alumne "M". L'altre alumne no ha tingut cap problema, ha entès l'execució de la prova, l'ha començat a fer i l'ha acabat sense cap problema visible. L'alumne "M", en canvi, ha presentat sèries dificultats per a realitzar la prova amb autonomia. Només d'inici, ha estat força minuts mirant-se el full i mossegant el llapis. Quan li ofereixes ajuda visual, senyalant-li les paraules que ha de llegir (per síl·labes) comença a llegir la paraula però no acaba perquè es frustra o s'entretén mirant qualsevol cosa que li cridi més l'atenció de l'habitació. 

Davant d'aquesta situació, la psicopedagoga va comentar que millor retirar-li la prova perquè l'alumne "M" reté moltíssim les coses i és possible que si fa la prova amb molt de suport,  i l'any que ve se li torna a passar, recordaria moltes de les respostes i els resultats no serien fiables.  

He cregut important fer una entrada dedicada a això ja que en el moment en que feien la prova, la psicopedagoga m'ha insistit molt en què ho fessin autònomament. Tot i així, no entenia perquè no podia oferir-li el meu suport, si després de realitzar-la es podia anotar que la havia realitzar amb suport. I és que si oferim suport, els resultats de la prova tampoc són fiables, ja que la prova l'ha de fer l'alumne autònomament per a que els resultats reflecteixin la realitat.

Així doncs, és difícil valorar la comprensió lectora de l'alumne "M", si és incapaç de seguir un fil de curta durada de forma continuada. Necessita molt suport per llegir una frase de 5 línies, però quan l'ha llegit s'enrecorda perfectament que ha llegit i ho entén. Així doncs, pel que fa a la comprensió lectora, es podria anar treballant l'autonomia amb l'alumne i veure l'evolució d'aquest aspecte concret. 

La prova ACL doncs, seria adequada per passar a alumnes amb certa autonomia, que puguin començar i acabar la prova de forma autònoma, en més o menys temps.

M'hagués agradat facilitar-vos alguna mostra de la prova. Si es busca per internet, es pot trobar trossos d'alguns nivells, però no tota sencera ja que s'ha de comprar. Tot i així, m'ha semblat interessant tenir-la en compte. 


Demà més i millor!

Salut!


martes, 6 de mayo de 2014

La coordinació del gabinet psicopedagògic amb Serveis Socials

Bon dia,

Avui durant l'hora de coordinació del gabinet psicopedagògic ens ha visitat la responsable de Serveis Socials. Com ja vaig comentar en una entrada on vaig anomenar els serveis externs que més presència o vinculació tenen amb l'escola, durant aquesta hora es tracta de posar en comú informacions sobre el seguiment de l'alumnat de l'escola en risc social.

Així doncs, avui, després de tres coordinacions amb la representant on he pogut assistir, i  partint de que la coordinació d'avui amb Serveis Socials serà la meva última, he volgut dedicar una entrada aprofundint una mica més.

Durant les coordinacions amb serveis socials han sortit altres serveis amb els que també estan vinculats. No deixa de ser un treball en xarxa on tots els serveis que poden tenir relació amb l'alumne i el seu desenvolupament i qualitat de vida adequats, es coordinen.

He sentit a parlar bàsicament de tres serveis: un servei d'atenció a Dones a la ciutat, del CSMIJ i la seva representant, i del psicòleg del Centre Psicopedagògic de la ciutat.

La representant dels Serveis Socials, té un llistat d'alumnat. De cada alumne/a té informació sobre el que s'ha fet, i com està el cas actualment. Els Serveis Socials estan molt més en contacte amb les famílies d'aquests infants en risc social, que l'escola. Aquesta última, en canvi, està molt més en contacte amb l'alumnat. Així doncs, els Serveis Socials poden estudiar un context on l'alumne es desenvolupa i com l'influeix, i les psicopedagogues i mestres de l'escola, poden comprobar com l'alumne amb aquest bagatge es desenvolupa a l'escola. Així doncs, coordinant ambdues obervacions i informacions recollides, poden planificar accions per ajudar a millorar la qualitat de vida i afavorir un bon desenvolupament de l'infant, ja sigui coordinant-se amb altres serveis o no.

Serveis Socials també informa sobre la possibilitat de demanar beques a l'alumnat amb moltes dificultats econòmiques (també en risc Social). Beques econòmiques per l'escola, el llibres i el casal d'estiu. Així doncs, les psicopedagogues, en part, gestionen les beques, fent un llistat d'alumnes que puguin complir els requisits per aquesta beca i s'informa a les famílies per a que aquestes puguin presentar la documentació necessària per a fer la sol·licitud.

Relacionat amb Serveis Socials, i com ja he comentat en alguna altra entrada, les psicopedagogues també fan un llistat d'absències. Tots dos centres (secundària i primària/infantil), han de passar llista cada dia al matí i a la tarda de l'alumnat que assisteix al centre. Les psicopedagogues un cop al més, passen per totes les aules a recollir llistes i a repassar el llistat i comunicar-li possibles incidències a la representant de Serveis Socials. 

Com veieu, les funcions de les i els psicopedagogs/es dels centres educatius, s'allunyen de concretar-se només a intervencions en transtorns d'aprenentatge, sinó que aborden molts més àmbits que poden influir en l'aprenentatge de l'alumnat del centre intentant sempre prevenir el màxim possible, transtorns de conducta o d'aprenentatge derivats de la influència d'aquests contextos, i millorant la qualitat de vida de l'alumnat i les seves families.

Espero que us hagi pogut enriquir la meva entrada d'avui.

Salut i felicitat companys/es!

lunes, 5 de mayo de 2014

Cas "M" : estratègies d'atenció o estratègies de conducta?

Bon dia,

Comencem la setmana i les meves sessions de pràctiques amb una entrada, i és que avui, durant la sessió d'atenció individualitzada amb l'alumne "M" (el cas amb el que centraré la meva intervenció) m'ha vingut al cap una pregunta.

L'alumne "M" porta uns dies més nerviós, no sabem perquè, però pot ésser qualsevol contratemps que afecti a l'alumne. Avui hem estant repassant la suma amb més d'una xifra i l'organització d'aquesta per a que l'alumne ho entengui, ho arribi a sistematitzar i ho apliqui. L'alumne es mostrava molt i molt dispers. Mentre feia les sumes parlava comentava altres coses amb frases curtes sense sentit, i quan l'hem preguntat sobre allò que ha fet durant el pont li ha costat molt i molt expressar-se, ho ha barrejat tot i també treia altres temes sobre allò que tenia al davant com per exemple els llàpissos de colors, la llargada d'un regle, etc. 

Així doncs, després d'aquesta sessió he estat comentant amb la psicopedagoga si és possible treballar amb ell alguna estratègia per no perdre el fil alhora de fer la suma, ja que li és molt complicat mantenir una atenció continuada. Ella m'ha comentat que ara mateix és més important treballar la conducta i serà això el que poc a poc l'ajudarà i li facilitarà les tasques. Així doncs, he arribat a la conclusió de que més que ensenyar-li estratègies concretes per mantenir l'atenció durant una tasca concreta com pot ser la suma, és més important treballar estratègies per a fer intervencions conductuals, entre d'altres, que pugui aplicar en un ventall més ampli de situacions i que li facilitin i millorin la seva qualitat de vida a l'escola, a casa i a fora.


He estat investigant per la web de l'Associació Catalana del Síndrome X fràgil i he trobat que al Quadern nº2 publicat per la mateixa associació i redactat per una de les impulsores de l'associació, la Katy Garcia, es tracta el tema de les intervencions conductuals en infants amb el síndrome de X fràgil.

D'aquest quadern he pogut extreure que:
  • No tots els infants amb Síndrome X fràgil tenen problemes de conducta.
  • S'ha de conèixer el motiu de perquè aquests alumnes tenen problemes de conducta, i serà això el que ens ajudarà millorar-les.
  • Moltes conductes són degudes a la falta d'habilitats necessàries per comportar-se de forma adequada.
  • Tenen tendència a la frustració, i la conducta derivada d'aquesta no hauria de ser castigada ja que empitjorarà la situació emocional de l'alumne i afavorirà el bloqueig, sinó que se l'hauria d'ajudar a que no es frustri tant fàcilment.
  • La causa més freqüent és l'ansietat però poden haver d'altres causes com el llenguatge limitat, aspectes sensorials (sorolls, olors, teixits...), aspectes socials, la falta d'atenció i la impulsivitat, 
  •  Cal preveure els canvis que l'angoixen.
  • Els temps fora és una tècnica útil per calmar la seva angoixa.
  • La mala conducta apareix quan les demandes cognitives superen la capacitat  del nen per respondre de forma adaptada. Cal oferir-li estratègies per resoldre situacions semblants.
  • L'adult ha de mantenir una posició " d'autoritat" en situacions on perilli l'alumnes i d'altres que tingui al seu voltant. 
  • Hi ha conductes en que l'adult no ha d'intervenir, que no s'han de tenir en compte (anar descalç per casa, posar-se els mitjons del revés, si riu quan se li parla seriosament, si diu paraulotes...) ja que per molt que s'intervingui moltes vegades està comprobant que continuen produint-se.
  • Hi ha conductes en les que si podem intervenir per millorar-les. Cal que l'adult sigui empàtic. Definir el problema facilita que el nen entengui què li passa, i conjuntament es pot trobar una solució.
A més a més, anomena un conjunt de consells pràctics, molt útils tant per comunicar a la família de l'alumne, com per aplicar a l'aula i durant les sessions d'atenció individualitzada. Cada vegada més estic més familiaritzada amb l'alumne, el conec millor i puc adaptar tota aquesta informació al seu cas concret. És evident que la implicació i la voluntat del professional influeix moltíssim en l'empatia que aquest pot arribar a tenir amb els seus alumnes.

En alguna de les pròximes entrades us comunicaré què serà allò que haurem de concretar en el pla individualitzat de l'alumne (la meva intervenció), ja que actualment l'estan consensuant i negociant les psicopedagogues.

Us deixo l'enllaç del Quadern que he anomenat:
http://issuu.com/acsxf/docs/quadern_2-catala-1-reedicio

He vist que el blog té la seva primera seguidora! Moltíssimes gràcies!

Salut per a tots i totes!