Cas "M" : estratègies d'atenció o estratègies de conducta?

Bon dia,

Comencem la setmana i les meves sessions de pràctiques amb una entrada, i és que avui, durant la sessió d'atenció individualitzada amb l'alumne "M" (el cas amb el que centraré la meva intervenció) m'ha vingut al cap una pregunta.

L'alumne "M" porta uns dies més nerviós, no sabem perquè, però pot ésser qualsevol contratemps que afecti a l'alumne. Avui hem estant repassant la suma amb més d'una xifra i l'organització d'aquesta per a que l'alumne ho entengui, ho arribi a sistematitzar i ho apliqui. L'alumne es mostrava molt i molt dispers. Mentre feia les sumes parlava comentava altres coses amb frases curtes sense sentit, i quan l'hem preguntat sobre allò que ha fet durant el pont li ha costat molt i molt expressar-se, ho ha barrejat tot i també treia altres temes sobre allò que tenia al davant com per exemple els llàpissos de colors, la llargada d'un regle, etc. 

Així doncs, després d'aquesta sessió he estat comentant amb la psicopedagoga si és possible treballar amb ell alguna estratègia per no perdre el fil alhora de fer la suma, ja que li és molt complicat mantenir una atenció continuada. Ella m'ha comentat que ara mateix és més important treballar la conducta i serà això el que poc a poc l'ajudarà i li facilitarà les tasques. Així doncs, he arribat a la conclusió de que més que ensenyar-li estratègies concretes per mantenir l'atenció durant una tasca concreta com pot ser la suma, és més important treballar estratègies per a fer intervencions conductuals, entre d'altres, que pugui aplicar en un ventall més ampli de situacions i que li facilitin i millorin la seva qualitat de vida a l'escola, a casa i a fora.

He estat investigant per la web de l'Associació Catalana del Síndrome X fràgil i he trobat que al Quadern nº2 publicat per la mateixa associació i redactat per una de les impulsores de l'associació, la Katy Garcia, es tracta el tema de les intervencions conductuals en infants amb el síndrome de X fràgil.

D'aquest quadern he pogut extreure que:

• No tots els infants amb Síndrome X fràgil tenen problemes de conducta.
• S'ha de conèixer el motiu de perquè aquests alumnes tenen problemes de conducta, i serà això el que ens ajudarà millorar-les.
• Moltes conductes són degudes a la falta d'habilitats necessàries per comportar-se de forma adequada.
• Tenen tendència a la frustració, i la conducta derivada d'aquesta no hauria de ser castigada ja que empitjorarà la situació emocional de l'alumne i afavorirà el bloqueig, sinó que se l'hauria d'ajudar a que no es frustri tant fàcilment.
• La causa més freqüent és l'ansietat però poden haver d'altres causes com el llenguatge limitat, aspectes sensorials (sorolls, olors, teixits...), aspectes socials, la falta d'atenció i la impulsivitat, 
•  Cal preveure els canvis que l'angoixen.
• Els temps fora és una tècnica útil per calmar la seva angoixa.
• La mala conducta apareix quan les demandes cognitives superen la capacitat  del nen per respondre de forma adaptada. Cal oferir-li estratègies per resoldre situacions semblants.
• L'adult ha de mantenir una posició " d'autoritat" en situacions on perilli l'alumnes i d'altres que tingui al seu voltant. 
• Hi ha conductes en que l'adult no ha d'intervenir, que no s'han de tenir en compte (anar descalç per casa, posar-se els mitjons del revés, si riu quan se li parla seriosament, si diu paraulotes...) ja que per molt que s'intervingui moltes vegades està comprobant que continuen produint-se.
• Hi ha conductes en les que si podem intervenir per millorar-les. Cal que l'adult sigui empàtic. Definir el problema facilita que el nen entengui què li passa, i conjuntament es pot trobar una solució.

A més a més, anomena un conjunt de consells pràctics, molt útils tant per comunicar a la família de l'alumne, com per aplicar a l'aula i durant les sessions d'atenció individualitzada. Cada vegada més estic més familiaritzada amb l'alumne, el conec millor i puc adaptar tota aquesta informació al seu cas concret. És evident que la implicació i la voluntat del professional influeix moltíssim en l'empatia que aquest pot arribar a tenir amb els seus alumnes.

En alguna de les pròximes entrades us comunicaré què serà allò que haurem de concretar en el pla individualitzat de l'alumne (la meva intervenció), ja que actualment l'estan consensuant i negociant les psicopedagogues.

Us deixo l'enllaç del Quadern que he anomenat:
http://issuu.com/acsxf/docs/quadern_2-catala-1-reedicio

He vist que el blog té la seva primera seguidora! Moltíssimes gràcies!

Salut per a tots i totes!