El viatge ha finalitzat amb la motxilla ben plena. Analitzem-la!

Molt bona tarda!

Aqui ve la meva darrera aportació en aquest meravellós blog que porta acompanyant-me des de principis d'any. En aquesta entrada, faré una mirada transversal al diari, una mirada transversal a aquest procés de pràctiques.

Durant aquest procés de pràctiques, m'he adonat de que és molt útil haver tingut una planificació prèvia de les actuacions que vols fer. Sobretot a l'inici que veus que tens tres mesos de marge i penses que queda molt. Quan vaig començar a investigar, a llegir, a seleccionar informació a dissenyar el pla que volia realitzar, vaig veure que calien moltes hores, que no era tan fàcil ni tan ràpid i que era un treball profund. 

Personalment, el pla va ser una mica difícil de definir. Em vaig arriscar a fer-lo tenint en compte que, la seva aplicació, actualment només podia ser amb un alumne en concret. Defenso que no és una simple intervenció. Defenso que ha set un treball complet on sobretot he volgut canviar la mirada intentant no veure a l'alumne, sinó veure a un sistema. Un sistema on totes les seves parts s'influencien i on, per tant, s'ha de treballar amb aquestes parts per a que, finalment influeixi a l'alumne.

Pel que fa als canvis que he hagut de realitzar, han estat sobretot pel que fa a la temporització. Tot i així, era molt conscient de que havia de ser flexible, fins a cert punt. Es va donar que l'alumne, mentre feia la valoració, va estar malalt durant tota una setmana i per tant vaig haver d'allargar les pràctiques una setmana més. 

També, hem hagut de combinar, el treball diari de la psicopedagoga, amb el meu treball diari. Per a ella, ha set complicat, ja que hem hagut de trobar estones per trobar-nos. Ella ha hagut de renunciar a depèn de quines intervencions per a poder discutir i acordar coses. Realment, la organització era diària. Setmanalment, em proposava tasques a fer durant les dues sessions següents, però la organització de la sessió era dia a dia, moment a moment. 

Tenia previst també, fer una xerrada informativa al centre pels docents que no vaig fer. Per mi aquest petit imprevist, va ser positiu en un principi, ja que la Associació Catalana Xfràgil va organitzar una trobada de mestres fantàstica. Tot i així, la presència del professorat de l'escola va ser mínima i em va desanimar una mica. Vaig poder comprobar que moltes vegades, els i les psicopedagogs i psicopedagogues, fan molt treball que no saben certament si funcionarà o no. Elles proposen i orienten, però realment elles només porten a terme una petita part d'allò que proposen. Qui ho ha de posar a la pràctica són els altres. Són els referents de cada context. Penso que s'ha de ser molt perseverant i sobretot saber com comunicar-te amb l'altre per a que li arribi tot allò que li intentes expressar. Cal assegurar-se.

M'hagués agradat comunicar-me amb la família, per sentir la "pressió" de sel·leccionar la informació a dir-li i sobretot com dir-li. Per mi, hagués estat la part més difícil. Cal tenir en compte que l'alumne és molt petit, i que la família encara està en procés d'adaptació. Cal tenir molt de tacte. 

També m'hagués agradat discutir més la intervenció. Que hi hagués un espai per a un intercanvi de reflexions sobre la lectura que vaig repartir. Un espai per a poder aportar diferents opcions a la intervenció abans de fer cap proposta d'intervenció, per així directament incorporar-les a la proposta. Penso que el procés hagués estat molt més significatiu i possiblement s'haguéssin implicat molt més. Era una part important, que no s'ha pogut portar a terme degut al ritme, degut a la dificultat de trobar una hora per trobar-se tots i degut a, com he dit les prioritats de cada persona.

Ja per acabar, esperava que aquest pla tingués més ressò al centre. Esperava que hi hagués més implicació per part dels docents. Realment veig que el ritme és molt accelerat, i que no tothom prioritza el mateix que es pretén que es prioritzi. 

Ha estat una experiència amb força incertessa. Tot i estar segura de, entre cometes, voler canviar moltes coses, alhora m'amoïnava la utilitat de tot això que estava fent. No he aconseguit moltes coses, però espero haver deixat una petjada que es pugui anar desenvolupant i potser completant amb el temps.

Agraeixo infinitament els esforços per part de la meva tutora al centre que m'ha acompanyat durant tot aquest procés. M'ha ajudat moltíssim i agraeixo molt la seva dedicació absolutament voluntària.

Fins aviat! I que el vostre viatge educatiu sigui ben llarg!

Última fase: Observacions i valoració. Com es porta a terme la intervenció?

Bon dia,

Durant aquestes 3 sessions, he estat observant com es porta a terme la intervenció abans descrita, sobretot a l'aula. 

Pel que fa a la valoració de la intervenció al context centre, la intervenció ha estat l'assistència a la trobada de mestres convocada per l'Associació Catalana Xfràgil, la desició de que no hauria d'utilitzar el servei menjador (que s'haurà de comprobar amb el temps si d'aquesta manera augmentem el benestar de l'alumne), i la coordinació amb la monitora de l'extra-escolar a la qual assisteix. Així doncs, l'única valoració la hauria de fer la psicopedagoga al llarg del següent trimestre, per comprobar si el canvi de lloc a l'hora de dinar, l'afavoreix o no, tenint en compte que els canvis el desestabilitzen, i que se li ha de donar un temps per a que s'adapti.

Pel que fa a la valoració al context família, també s'haurà de fer almenys a un trimestre vista. Les adaptacions sempre són lentes, i tot i que en principi, aquests canvis només han de millorar la situació i afavorir tant el benestar com el desenvolupament de l'alumne, caldrà fer-ne el seguiment. Així doncs, aquest seguiment, l'hauràn de fer les psicopedagogues del centre.

Què he observat?

Amb la tutora a l'aula ordinària:

• Encara no s'utilitzen gaires suports visuals. 
• Agafa a l'alumne de la mà a l'hora de fer fila.
• Situa a l'alumne prop del focus d'atenció.
• Intenta reduir al màxim els elements distractors (sobretot el soroll) i proposa activitats més aviat tranquiles, individuals i molt dirigides.
• El fa partícep de la dinàmica de l'aula mitjançant preguntes, etc.
• No intenta parlar amb ell en plena rebequeria, però si que li pregunta i s'interessa pel que li passa, un cop s'ha relaxat. L'alumne respòn positivament.
• De tant en tant, es valora quan l'alumne pot fer la mateixa activitat que els seus companys i companyes i quan no, i per tant se li ofereix la mateixa activitat adaptada. Això, però, hauria de ser més sovint. La tutora quan pensa una activitat amb l'alumnat, hauria de tenir en compte a l'alumne i pensar què és el que pot fer. Per exemple: mentres els altres companys fan tots els exercicis d'un determinat tema de matemàtiques, ell podria fer aquells que treballin el contingut que es focalitza, mentre els companys fan un redactat d'un conte, amb ell se li donen unes altres tasques més senzilles per a que pugui produir unes frases amb una mica de correlació entre elles.
• La tutora intenta explicar molt el que es farà. Ho fa a l'inici del dia i a l'inici de cada franja horaria (matí i tarda).
• A l'aula es podria tenir una tauleta, destinada a l'alumne per quan ho necessiti. No s'ha tingut en compte. Caldrà insistir.

Amb la vetlladora a l'aula:

• Encara no hi ha gaire coordinació entre la tutora i la vetlladora. Caldrà anar insistint per a que almenys la vetlladora pugui incloure'l en la dinàmica amb suports visuals.
• S'utilitza el temps fora quan ho necessita, normalment quan hi és la vetlladora.

Amb la psicopedagoga durant l'atenció individualitzada a la peixera (fora de l'aula):

• Es prioritzen els continguts de llengua i matemàtiques. 
• Se li ofereix un espai per a que pugui expressar-se oralment mitjançant preguntes sobre coses que hagin passat (cap de setmana, a classe, a l'hora del pati, a les tardes...).
• Mentre a matemàtiques a l'aula, l'alumne va fent petites coses al mateix ritme que els seus companys (o s'intenta), durant l'atenció individualitzada, es fa tot allò que a l'aula no s'ha pogut fer, intentant que sigui tot molt manipulatiu (sumar i restar amb objectes: bolígrafs, llapissos, fulls...), funcional i simultani. 
• Es realitzen problemes del quinzet però a nivell de p5. A mesura que es vagi avançant, es tracta d'anar provant o incloent algun de cicle inicial per comprobar si el sap resoldre. Els problemes del quinzet van de 5 en 5, i normalment, als diferents cursos es fan 10 per sessió. Amb l'alumne, de moment, només es possible per-ne 4, ja que la seva paciència i concentració és mínima.
• S'aprofiten els seus interessos (dels que potser han parlat en una sessió anterior) per a redactar frases curtes que pugui llegir i comprendre (amb dibuixos), i de la qual després es pugui parlar.
• Es fan jocs de paraules on es practica el tras i on l'alumne també utilitza la memòria, escriure en nom de determinats objectes, etc.
• Dependrà molt de l'estat d'angoixa de l'alumne, el treball que es faci durant aquestes hores. Cal fer un seguiment del que es va fent, però no cal obligar-lo a fer una tasca que pel seu estat no podrà desenvolupar. Es tracta d'oferir-li experiències que pugui interioritzar i on tingui èxit. Això no vol dir, que sempre que no vulgui fer-les se li hagi de fer cas, ja que sinó es pot aconseguir l'efecte contrari. Que mai vulgui fer res del que se li proposa. 

A educació física:

• El mestre té molt en compte a l'alumne i sempre intenta agafar a l'alumne de la mà a l'hora de fer fila.
• Si ha de deixar uns instants l'alumnat sol perquè ha d'agafar un material, l'alumne sempre l'acompanya.
• La vetlladora intervé només quan és molt necessari i preveu que l'alumne té un nivell d'angoixa elevat.
• L'alumne acostuma a tenir un nivell d'angoixa més elevat, però també es diverteix.
• Tot i que no acaba de ser conscient del moviment del seu propi cos, manipula força bé el material i sempre intenta fer el mateix que la resta, però tot dins de les seves possibilitats.

A anglès:

• S'utilitzen molts suports visuals (imatges, vídeos, gestos...).
• També utilitzen llibre però l'alumne fa allò que està dins les seves possibilitats, i això és el que se li valora.
• La mestra li permet anar al lavabo (encara que es demani en català i no en anglès) i aixecar-se quan ho necessita (els companys i companyes ho tenen molt normalitzat).
• La mestra l'inclou sempre en activitats de grup com: teatre, cançons, etc. Sempre tenint en compte de fer-les quan hi és la vetlladora.

A música:

• El mestre no sempre l'agafa de la mà. De tant en tant li dona la oportunitat de posar-se allà on vulgui, i com de moment respòn bé ho fa. Quan el veu en tensió si que l'agafa.
• Només fa música durant una hora mentre els alters nens i nenes del curs fan dues hores setmanals. No se li adapta contingut, simplement se li anima a participar. 
• Situa a l'alumne prop del focus d'atenció.
• No disposa de cap llibre, però a l'hora de fer alguna activitat concreta, el mestre li deixa el seu per comprobar com la desenvolupa.

Així doncs, penso que caldrà insistir en la coordinació entre la vetlladora i la tutora, en la previsió de la tutora a l'hora de preparar activitats més adaptades i en el fet d'utilitzar més suports visuals. Si la vetlladora pren un rol més actiu i orientatiu en l'aprenentatge de l'alumne i no un rol tant de "control", és possible que l'alumne la vegi més com a suport d'aprenentatge que no pas com a suport per la fugida o la destensió.

Potser també caldria oferir-li diferents opcions aprofitant que les aules tenen canó i que les aules estan equipades de cables connectors d'ordinadors amb el canó i insistir en la possibilitat d'utilitzar una tauleta (pot ser molt útil). El treball amb la psicopedagoga és molt positiu. L'alumne està relaxat (tot depèn del dia i de l'hora). Es nota que la psicopedagoga és un referent continu per a ell (des de P3) i aquestes hores s'aprofiten moltíssim.

Fins aquí les meves entrades sobre el dia a dia de les meves segones pràctiques. Tot seguit, faré la meva última intervencio on compartiré les conclusions després d'aquest viatge.

Salut companys/es!

Penúltima fase: Aplicació de la intervenció. Quin ha estat el meu paper?

Bon dia a tothom!

Com ja vaig comentar, avui compartiré com he dut a terme la intervenció, que proposo al Pla Intern per la Valoració i Intervenció d'alumnat amb SXF. Com es pot suposar, no resulta fàcil, ni ràpid, i cal trobar moments per reunir-se per discutir amb els diferents referents de cada context. 

En aquesta entrada, pretenc compartir les actuacions que he realitzat i les que no he realitzat de cada context dels quals vaig parlar en la darrera entrada. També compartiré, com les he dut a terme, quins dubtes se m'han plantejat i com he solucionat determinades situacions. 

Començaré amb la intervenció en el context aula. Pel que fa a aquest context, vaig realitzar un Pla Individualitzat juntament amb la psicopedagoga que m'acompanya al llarg d'aquestes pràctiques. En aquest pla individualitzat queda recollida part de la informació que hem recollit de la valoració (aquells procediments que pot desenvolupar i els que no, i els continguts que actualment ha assolit i els que no en l'àrea de matemàtiques, llengua i autonomia personal) com a avaluació inicial, la priorització de competències (sobretot la comunicativa lingüística i audiovisual, la competència matemàtica i la competència social i ciutadana), i les adaptacions que es proposen per cada àrea, el nou horari que es proposa i algunes orientacions metodològiques que es proposen per les diferents àrees (sobretot distingint entre música, educació física, llengua estrangera i la resta dàrees).

Pel que fa a l'avaluació, aquest alumne no fa proves. Se l'avaluarà segons allò prioritzat, i allò que s'ha treballat, sobretot durant les hores d'atenció individualitzada. Així doncs, a l'informe d'avaluació apareix una informació del punt (nivell) on està l'alumne en relació als continguts prioritzats.

També vaig realitzar un document de sensibilització, on es convida als diferents docents de l'alumne a reflexionar sobre la SXF i sobre l'alumne en concret. Aquest document consta d'un fragment del llibre "mi hermano eXtra-especial", un recull d'informació sobre la Síndrome d'X Fràgil (amb la que pretenia que es fessin un dibuix mental de l'alumne en concret), i una sèrie de preguntes que conviden a la reflexió. Aquest document el vaig entregar abans de reunir-nos amb els diferents docents, i durant la reunió amb cadascun d'ells compartien aquesta reflexió, informavem de la nostra proposta de PI i feiem alguns canvis, en el cas de que es donessin. 

La tutora ens va informar de que ja feia servir algunes de les coses que es proposava al pla, però que hi havia d'altres que no tant (com els suports visuals, les activitats funcionals...). Ens va comunicar que es recolza molt en les hores de vetlladora i les hores d'atenció individualitzada, confiant que tant la vetlladora com la psicopedagoga, li oferiràan aquells suports que ella, generalment no ofereix. La vetlladora, fa de suport i intervé en casos d'angoixa, pot prevenir conductes i generalment informa a l'alumne de canvis. També l'ajuda amb el temps fora, intentant fer conscient a l'alumne de quan té angoixa. Tot i així, en el contingut acadèmic, no l'ajuda gaire, i no l'ofereix gaire suport. Així doncs, li vam comunicar que, estaria bé, que, tot i que la psicopedagoga pot centrar-se més o menys en la part curricular i acadèmica, les hores que l'alumne amb SXF estigui a l'aula no siguin una pèrdua de temps, sinó que també siguin útils pel seu aprenentatge i també per l'aprenentatge de la resta de nens i nenes. Així doncs, caldria que s'afegís una coordinació més constant entre la vetlladora i la tutora, per a acordar continguts i suports durant les hores en que la vetlladora estigui a l'aula.

També em vaig reunir amb els mestres especialistes d'anglès i música, per comunicar, sobretot les orientacions metodològiques que es proposen al PI per a tractar amb l'alumne. Pel que fa a la priorització de continguts (sobretot a anglès i música), vam estar comentant quins continguts es podrien prioritzar en ambdues àrees.  A anglès, li va bé omplir buits i també recordar vocabulari, ja que memoritza molt bé. Així doncs, més que prioritzar continguts, se li avaluarà tenint en compte allò que fa. A música, es farà el mateix. Allò que es capaç de fer, se li avaluarà. 

Vam fer un intercanvi, també de les reflexions derivades del document que els havia repartit. Hi havien moltes coses que no tenien en compte, ja que els especialistes passen per moltes classes, i els és difícil, a vegades, tenir en compte segons quins aspectes, ja que per a cada aula, són diferents. Tot i així, però, es van comprometre a intentar-los portar a terme el màxim possible.

Per últim, degut a la falta de temps, la psicopedagoga, es va reunir amb el mestre d'educació física. En aquesta àrea, sobretot cal prioritzar l'àrea psicomotriu, a més de tenir en compte, també totes les estratègies que es fan servir en les altres àrees, i també algunes orientacions metodològiques. L'espai és més obert, hi ha més interacció amb els altres infants, i les activitats són més lliures i poden ser més angoixants per l'alumne. Així doncs, el mestre va comunicar que li agradaria que la vetlladora pogués ser-hi durant l'hora d'educació física. Nosaltres ja ho haviem previst i aquest aspecte ja el vam incorporar en la proposta. És important que la vetlladora l'observi molt per a, com a aspecte més prioritari, avançar-se a determinades conductes agressives que pugui tenir amb altres alumnes. 

Pel que fa a la intervenció en el context centre, ja vaig comentar que des de l'Associació Catalana Xfràgil, es va fer una trobada de Mestres a la Salle de Gràcia de Barcelona. Es va informar i convidar als mestres de l'escola, però no va tenir gaire èxit. Era un dissabte, i hi va haver molta representació de diferents escoles de Catalunya. Tot i així, penso que el fet de que fós un dissabte al matí, va fer que molts dels docents no participéssin pel fet de que era fora de l'horari escolar i fora de la setmana laboral (dilluns-divendres). M'esperava més participació i implicació. Potser no se li va fer prou ímpetu des de direcció i els mestres no ho van tenir gaire en compte. Potser caldria que aquesta trobada es pogués fer a l'escola i només amb els mestres de l'escola. Tot i així, tot l'intercanvi amb altres mestres que tenen altres alumnes i que es troben en situacions semblant i diferents a les nostres, es perd. Així doncs, tota aquesta part d'intervenció en el context centre es va perdre. 

Pel que fa al menjador, es donaven moltes situacions de que l'alumne agredia a altres alumnes. L'espai (la cantina) no era gaire adequat per l'alumne. Hi havia molt soroll, molts nens, poc espai per ell... Els monitors i monitores de menjador tampoc estan preparats per a tractar amb ell i es donaven molts casos de males conductes. Si deixava de quedar-se al menjador, a l'alumne, l'estalviariem situacions d'angoixa i evitariem certes situacions. Així doncs, s'ha proposat que deixi d'anar al menjador, i que vagi a casa. Proposta que es va informar a la família (ho comento quan parli del context família).

Pel que fa a l'horari extra-escolar, realitza una activitat esportiva. En aquest cas, el referent són jo mateixa. Com que sóc jo la que estic portant a terme aquest procés, ja sé que és el que he de tenir en compte (orientacions), i sé que hauré de reunir-me en un futur, amb les psicopedagogues per a fer un seguiment. Actualment, l'extra-escolar funciona. Algun cop es donen situacions on l'alumne té conductes agressives, però són molt pocs. Coincideixen normalment, amb canvis que s'han produit a casa, properes celebracions escolars, propers dies festius, etc. I a vegades, tenen relació amb el dia que pugui haver tingut. Tot i així, vaig aprofitar un dia que va faltar per a explicar un conte que em vaig inventar que el protagonista era un nen com ell amb SXF. Finalment, vaig comentar que ells l'havien d'ajudar perquè encara que sembli que les coses les fa "a propòsit i conscientment", no és així. I ell també pateix.

Pel que fa a la intervenció en el context familia, la psicopedagoga ha fet de pont. Es va creure que no havia de reunir-me amb ells, ja que podia ser massa agressiu. Així doncs, va ser la psicopedagoga que, un cop vam acordar la intervenció, es va reunir amb ells. De que se'ls va informar? Doncs, de totes les adaptacions i prioritzacions que es feien a l'aula i del seu nou horari. Tot i la complexitat d'educar a un fill/a amb SXF, els pares tenen molt bona relació amb el seu fill. Es fa complicat, però la diferència de prioritzacions que fan cadascún d'ells, i que a vegades dificulta la coherència en segons quines actuacions. Tot i així, s'utilitza el reforç positiu, tenen en compte que s'han d'anticipar als canvis i que han de dimitir de parlar amb ell en plena rebequeria. No utilitzen gaires suports visuals, ni cap estratègia concreta. Així doncs, se'ls va oferir el fet de que l'alumne comencés a dur a terme tasques com pot ser ajudar a parar taula, per a que ho pogués incorporar dins la seva rutina, mitjançant pictogrames i l'estratègia "economia de fitxes". Se'ls va informar de que s'ha cregut, des del centre, que seria millor que l'alumne dinés a casa. Casualment, s'ha donat la situació de canvis laborals d'un dels dos pares i es pot portar a terme, i per tant, l'alumne a partir d'ara, dinarà a casa.

Hi van haver grans acords, i no gaires discussions. La família va acceptar de bon grat tot el que es va proposar des de l'escola i es van comprometre portar-ho a terme en la mesura que poguéssin. Són una família molt activa, i que participa sovint en les activitats per a famílies que es proposen des de l'Associació. Personalment, jo no em podré fer càrrec del seguiment del context família per falta de temps. 

Com que l'alumne no participa en cap altre activitat fora del centre (apart de les que es puguin organitzar des de l'Associació) no s'ha hagut de fer cap intervenció.  Sóc conscient de que a l'entrada que vaig fer de la valoració, en l'apartat de valoració d'altres contextos, vaig incloure l'extra-escolar. Penso que com que l'extra-escolar esportiva l'ofereix el mateix centre, podria formar part del context centre. Tan si es considera dins del context centre, com fora, el més important és tenir-la en compte.

Aquestes han estat les meves actuacions pel que fa a la intervenció. Aquests dies ja he estat realitzant obvervacions a l'aula amb la tutora i amb els mestres especialistes. Ja està en marxa el nou horari proposat de l'alumne (amb l'atenció individualitzada i amb la vetlladora).  En la propera entrada doncs, informaré de com es porta a terme, i finalment, realitzaré l'entrada final que concluirà aquest procés.

Moltíssimes gràcies i fins la propera!

Intervenció psicopedagògica proposada al pla: només un PI? No! Cal tenir en compte tots els contextos.

Bon dia a tothom psicopedagogs i psicopedagogues!

Torno a ser aqui! Avui m'agradaria dedicar una entrada absolutament lligada a la valoració psicopedagògica que vaig compartir la setmana pasada. Es tracta de la intervenció psicopedagògica. M'agradaria compartir amb vosaltres com es planteja aquesta intervenció al Pla Intern per la Valoració i la Intervenció d'alumnes amb SXF. En una pròxima entrada, compartiré com l'he portat a terme durant les meves pràctiques presencials al centre (actuacions, canvis, reflexions...).

Començaré per la proposta d'intervenció que ofereixo amb el Pla dissenyat.

Amb aquest apartat del pla, pretenc donar recursos generals a tenir en compte, específics per casos d'alumant afectats per la Síndrome d'X Fràgil, alhora de dissenyar la intervenció. Són consells que he recollit de les diferents lectures i que he distribuit i organitzat en els diferents contextos on s'intervendrà, segons els creia més adequats o més específics per un context o per un altre.

Pel que fa a la intervenció en el context aula vaig incorporar consells més metodològics i estratègies com:

• Adaptacions curriculars i priorització de continguts.
• Fomentar activitats d'aprenentatge que tinguin en compte l'estil d'aprenentatge de l'alumne. I fomentar: aprenentatges funcionals i simultanis (d'allò més global a allò més específic), pautes visuals, oferir una rutina i un calendari personalitzat i visual, donar-li una tauleta per treballar de tant en tant...
• Anticipació de conductes.
• Servei de vetlladora i de atenció individualitzada en els moments de més angoixa, per a portar a terme aquestes adaptacions adequadament. 
• Tècniques com el temps fora (desangoixant), economia de fitxes...
• Dinàmiques a l'aula (per als alumnes) que convidin a la sensibilització i l'empatia amb l'alumne (contes, vídeos, teatre...).

Així doncs, aquestes orientacions, s'incorporarien al PI, no centrat exclusivament a les adaptacions curriculars, sinó també dissenyat amb l'objectiu que serveixi com a punt d'unió (per a la coherència) entre tots els contextos. 

Pel que fa a la intervenció en el context centre, vaig incorporar aquelles actuacions que serien útils per a que l'alumne estigués acompanyat també des del centre, i no només des de l'aula. El centre ofereix serveis i activitats per a l'alumnat, on l'alumne també pot participar i on no apareixen els seus referents habituals, sinó uns altres. Aquests serveis i activitats poden ser: el menjador, les extraescolars, sortides, esbarjo...  Així doncs, proposo actuacions com:

• Formar o informar al professorat en una xerrada o trobada (totalment voluntari), no només de les característiques de la Síndrome i de l'alumne en concret, sinó també de les estratègies que es porten a terme, per a que el sistema sigui coherent.
• Anticipar possibles conductes tenint en compte el tipus d'activitat i l'hora d'aquesta activitat (relacionat amb els moments de més angoixa de l'alumne).
• Poder oferir a l'alumne possibilitats d'entreteniment que s'adaptin als seus interessos i necessitats (material, espais, horaris més flexibles per baixa o pujar del pati, etc.).
• Que els diferents docents puguin fer una dinàmica per als seus alumnes que convidi a la sensibilització i a l'empatia amb l'alumne (contes, vídeos, teatre de l'oprimit...).

Pel que fa a la intervenció en el context família, vaig incorporar, de la mateixa manera que en el context aula, un seguit de pautes i consells a tenir en compte. Sovint, les famílies es senten perdudes davant la responsabilitat d'acompanyar a aquests infants durant el seu procés de vida. Així doncs, per la intervenció en aquest context, apart de tenir en compte les experiències pròpies de la família de l'alumne en concret, i també el compromís d'aquesta família per a que el sistema de l'alumne sigui coherent de forma que afavoreixin el seu desenvolupament i benestar, comparteixo les següents pautes:

• Oferir pautes visuals o pictogrames per a l'aprenentatge de certs hàbits o rutines.
• Caldrà trobar estones on es puguin abandonar els límits. Trobar estones pel joc lliure i les bromes.
• Caldrà ser coherents amb les estratègies utilitzades en els altres contextos.
• Caldrà anticipar possibles canvis que es puguin donar en la dinàmica familiar.
• Tenen rebequeries sovint, i caldria no intentar parlar amb ell en plena rebequeria, sinó posteriorment.
• Mantenir punts claus de rutina durant el període de vacances.
• Utilitzar reforços positius.
• Caldrà una coordinació entre el centre i a la família per informar dels possibles canvis i fer un seguiment.
• Caldrà oferir també, la possibilitat de realitzar teràpies que puguin afavorir a l'alumne (musicoteràpia, teràpia sacrorenal...).

Per últim, trobem la intervenció en altres contextos. Aquestes orientacions i pautes, són més generals, ja que fan referència principalment a la importància de mantenir informats també a TOTS els diferents referent que pugui tenir l'alumne en els diferents contextos on formi part. Així doncs, ofereixo les següents pautes:

• Informar (als referents) de les estratègies que es fan rervir en els altres contextos. Ca donar molta importància a la coherència.
• Cal coordinar-se i trobar moments per reunir-se amb aquests referents i fer un seguiment. És possible que aquesta activitat no l'afavoreixi, o potser l'afavoreix molt, però la metodologia no és adecuada. Tot això es pot comprobar si hi ha una coordinació.
• Serà necessari, també, fer una dinàmica per a sensibilitzar als nens i nenes que comparteixin aquesta activitat amb l'alumne (un conte, teatre, un vídeo...).
• Serà útil presentar activitats d'aprenentatge tenint en compte l'estil d'aprenentatge de l'alumne (molt funcional, amb pautes visuals...).
• És important, també tenir en compte els següent: anticipar-se a conductes, no tractar de parlar amb ell en plena rebequeria, advertir de canvis de la rutina, utilitzar molt el reforç positiu, i donar-li seguretat i tasques a fer.

Com ja he comentat, apart de concretar la intervenció segons la informació que s'hagi pogut extreure de la valoració, penso que és important compartir aquestes guies, ja que penso que són de gran utilitat, ja que són útils per a qualsevol cas d'alumne amb Síndrome d'X Fràgil, sigui quin sigui el seu nivell d'afectació.

A més, també poden ser útils per a altres transtorns com un transtorn de conducta o un aspectre autista.

Penso que ara, amb aquestes últimes entrades que he realitzat en les últimes setmanes, us podeu fer una idea molt més 

Procés de valoració psicopedagògica

Bon dia a tothom psicopedagogs i psicopedagogues!

Amb aquesta entrada pretenc concretar les meves actuacions portant a terme el pla. Em centro, per tant, en la valoració i la intervenció psicopedagògiques en el cas de l'alumne amb Síndrome d'X fràgil escolaritzat actualment al centre. 

Començaré per la valoració psicopedagògica.
Per portar a terme la valoració, vaig trobar-me, juntament amb la psicopedagoga que m'acompanya, amb la tutora de l'alumne amb Síndrome d'X Fràgi, la vaig informar del que estava portant a terme i vam acordar entre les tres uns horaris d'observació de forma que pogués observar-lo en diverses situacions (amb el tutor en una activitat molt dirigida, amb el tutor i la vetlladora, amb un especialista a l'aula, amb l'especialista d'educació física, amb l'especialista de música, etc.). Així doncs, vaig començar a fer les observacions amb l'objectiu de comprobar:

• Quines eren els moments de més ansietat/angoixa de l'alumne.
• Amb quines activitats es sentia més segur o més insegur.
• Com es desenvolupava en les diferents assignatures (amb diferents referents).
• Com portava la relació amb els seus companys i companyes (treballs en grup/treballs individuals/estones lliures).
• Quina era la seva resposta davant d'una exigència quan tenia nivell d'angoixa elevat i quan era baix.
• Quina era la seva conducta davant dels canvis.
• L'autonomia.

Alhora que jo observava, mentres feia atenció individualitzada amb l'alumne "X", degut a la manca de temps, vam acordar amb la psicopeadagoga que li passariem una sèrie de proves diagnòstiques, o intentariem oferir-li una situació que havia de solucionar. Entre les dues, amb la informació obtinguda de les proves i de l'entrevista amb la mestra, vam poder omplir l'instrument "pauta d'avaluació de llenguatge i matemàtiques d'educació primària". Una taula on s'indiquen una sèrie d'ítems que hauria de poder desenvolupar un nen o nena de cicle inicial de primària.

Mitjançant aquestes proves, una entrevista amb la mestra i la informació de les observacions, vaig poder fer-me un dibuix clar del context aula.

Pel que fa a la valoració del context centre, vaig observar-lo durant hores de pati, i realment, l'activitat lliure, el soroll,i el desordre no l'afavoreixen. El nivell d'angoixa s'eleva i pot arribar a tenir males conductes amb algun nen/a que pugui trobar al pati. Vaig comprobar que normalment les males conductes les té amb els mateixos nens i nenes i solen ser els més "dèbils". Quan s'adona i el fas fora del lloc, plora molt i molt alt.

Pretenia també, valorar el coneixement que tenen els professionals del centre de la Síndrome d'X Fràgil. Va sortir la oportunitat de participar en la trobada de mestres a Barcelona a principis de Novembre. El resultat va ser que només vam anar-hi les dues psicopedagogues del centre i jo. No hi ha gaire implicació per part dels mestres, i tot i que al centre es valora la col·laboració i cooperació entre ells i elles, veig que al final s'impliquen els que tenen contacte més directe, i un cop el tenen. Podrien haver assistit els mestres que han tingut a l'alumne, o els mestres que el poden tenir (cursos superiors), però no va assistir ningú. Penso que era una oportunitat per a difondre i sensibilitzar al personal docent, i també per donar a conèixer la importància de tenir certs recursos per a acompanyar-lo el millor possible al llarg del seu desenvolupament i afavorir el seu benestar. 

Pel que fa a la valoració del context família, es va creure oportú que no m'hi trobés. Potser és massa violent, i la família encara passa per un moment d'acceptació de la Síndrome. Tot i així, la psicopedagoga que m'acompanya en aquest procés, es va oferir a intentar treure la informació que necessitava mitjançant una guia per l'entrevista que també està adjuntada als annexos i amb la qual intento aconseguir informació com: quins són els hàbits a casa, quines tasques sol realitzar autònomament, i quines no, quins límits té, quina relació té el nen amb els pares, quines estratègies fan servir actualment, quines dificultats tenen , quines activitats realitza l'alumne fora de l'horari escolar, i si tenen connexió amb l'Associació Catalana de la SXF. La psicopedagoga, però, va informar a la família del meu projecte, i segons em va comunicar la psicopedagoga, es van alegrar bastant. La família està molt implicada, i participen sovint a les activitats que munten des de l'Associació. Sobretot des de l'escola sempre s'ha intentat tranquilitzar a la familia i poc a poc fer-los assumir les dificultats i les habilitats del seu fill. La relació que tenen a casa, tot i ser complicada, és bona. Els pares intenten ser coherents amb les actuacions i estratègies que porta a terme l'escola.

Pel que fa al context a la valoració d'altres contextos, pretenia sobretot donar importància a la comunicació i coordinació també amb els responsables de les activitats que l'alumne feia fora de l'horari escolar. Personalment, quan vaig començar a treballar com a monitora d'extra-escolars, no em van informar gaire bé. Vaig veure que havia de fer alguna cosa, però no sabia ben bé com fer-ho. La responsable de l'AMPA em va donar quatre consells, però igualment no sabia ben bé com fer-ho. Quan vaig començar a fer les observacions (pràcticum I) i a trobar-me amb les psicopedagogues, vaig comprobar que hi havia molt més que jo no sabia, i vaig adonar-me de lo bé que m'hagués anat, trobar-me amb elles abans de començar l'extra-escolar. Elles em van comunicar que no sabien que feia una extra-escolar, i que per això no s'havien comunicat amb mi. 

Així doncs, per això, cal preguntar a la família si fa o no extra-escolars, i que et puguin facilitar el contacte. D'aquesta manera, et pots trobar amb el responsable d'aquella activitat i informar-lo de la Síndrome, donar-li consells i informar-lo de les estratègies que es porten a terme en els altres contextos, per així ser coherents.

En definitiva, amb la valoració d'aquests tres contextos, tinc molta informació per a fer una intervenció psicopedagògica completa.

Us adjunto una mostra d'alguns dels instruments que he dissenyat i que he utilitzat per a la valoració. 

 Pauta d'avaluació de llenguatge i matemàtiques

Registre de moments de més ansietat (adalt)

Guió d'entrevista amb la família (dreta)

Taula d'informació de la observació (abaix)

Instrument per a l'observació de l'estil d'aprenentatge (esquerra)

Properament, de la mateixa manera que he informat detalladament de la valoració, informaré sobre la intervenció.



Gràcies i fins aviat!

Disseccionem el Pla

Bon dia, 

Torno a ser aqui! M'agradaria fer una entrada especificant aspectes del pla i de la seva portada a terme que potser no han quedat prou clars en les anteriors entrades que he realitzat.

Sobretot, vull deixar clar, que les meves pràctiques es centren bàsicament en la creació del pla i en la seva aplicació. Tot i així, el disseny i l'aplicació de la part de valoració psicopedagògica i intervenció psicopedagògica, ja ocupen gran part de les 75 hores, així que no hi ha gaires hores per observar com es porta a terme.

Aquest Pla Intern per la Valoració i la Intervenció d'alumnes amb Síndrome d'X Fràgil, consta d'un apartat inicial que informa sobre la Síndrome d'X Fràgil. És una part on hi ha informació seleccionada i centrada a donar les eines per arribar a entendre aquests nens i en concret, al nen o nena escolaritzat. En aquest apartat consta breument l'explicació de la mutació del gen que provoca la síndrome, de les capacitats cognitives, dels trets físics, dels aspectes socials i de conducta, i de la parla i del llenguatge a nivell general. Tot seguit, presento un apartat que parla de les etapes del desenvolupament (l'etapa infantil i l'etapa primària) on centro aquest pla. Explico breument com són els nens i nenes en general en aquesta etapa, que he pogut obtenir de l'assignatura "desenvolupament i aprenentatge durant l'edat escolar", com està organitzada l'educació d'aquesta etapa (gencat) i alguns consells generals a tenir en compte si l'alumne està escolaritzat en aquesta etapa.

A continuació i dins del gran apartat inicial destinat a la Síndrome d'X Fràgil, destino una petita part a la medicació que poden prendre aquests alumnes que, en teoria, afavoreix l'aprenentatge. Vaig creure important afegir-la, ja que algunes medicacions tenen efectes secundàris, i és d'utilitat saber que és possible que certes conductes vinguin derivades de la medicació que es prenen.

Per acabar amb la part inicial, vaig veure necessari, ja que el pla és per a portar-lo a terme al centre on realitzo les pràctiques en concret, destinar un apartat a l'escola i els recursos que destina per a l'atenció a la diversitat. En aquest apartat descric quin és l'òrgan que s'encarrega de l'atenció a la diversitat i els recursos que el centre ofereix per atendre l'objectiu del PAD que és "promoure l'atenció adaptada a les necessitats de cada alumne, en especial, a l'alumnat amb NEE o problemes oscials, per tal que es puguin desenvolupar plenament des del punt de vista social, personal i acadèmic."

Després d'aquesta part incial que he fet amb l'objectiu de contextualitzar el pla i fonamentar-lo, inicio un apartat destinat a la valoració de casos amb SXF. Descriuré en general l'apartat, ja que pretenc fer una entrada destinada a la valoració, però ara m'agradaria que pogueu imaginar-vos la globalitat i coherència del pla, de la mateixa manera, que pogueu imaginar-vos perquè s'ha dissenyat i la utilitat que té.

En aquest apartat faig una petita entrada referint-me a la perspectica sistèmica. Per què? Perque vull deixar constància que no pretenc centrar-me en l'alumne, passar-li uns testos que valorin els seus coneixements i el seu nivell i ja està, no. Pretenc anar una mica més enllà i valorar els contextos que poden estar influint en el seu desenvolupament. Serà veient com actuen aquests contextos en funció de l'alumne, i com l'alumne es desenvolupa en funció d'aquests (sistema).

Els contextos que proposo valorar de forma completa són: el context aula, el context centre, el context família i altres (extraescolars, activitats de lleure...). En cada apartat, hi ha unes guies explicitades en dos subapartats que són : què és el que es pretén valorar, com es pretén valorar i què necessitem.   A més, tot el material que s'explicita com a necessari per a fer aquesta valoració (pautes d'avaluació del llenguatge i matemàtiques, instrument d'observació de l'estil d'aprenentatge, taula d'informació de la observació, guió d'entrevistes, calendari per observar els nivell amb més ansietat, etc.), es troben a annexos ja preparats per a fer-los servir. Aquest apartat està molt enfocat a la intervenció, ja que una valoració específica, completa i rigorosa, dóna peu a una completa intervenció.

Tot seguit, podem trobar un altre gran apartat, l'apartat d'intervenció de casos amb SXF.  De la mateixa manera que l'avaluació, està dividida en apartats segons els contextos on es vol intervenir. Els contextos són els mateixos de la valoració psicopedagògica. Què pretenc facilitar en aquest apartat? Pretenc donar recursos detallats, però alhora generals per a poder concretar-los segons el cas, per a la intervenció. Alguns recursos o consells poden ser del tipus recomanacions metodològiques "tenir en compte els suports visuals a l'aula afavoriran l'aprenentatge de l'alumne en qüestió" o poden ser recomanacions que serveixen segons els resultats de la valoració "caldrà fomentar les activitats d'aprenentatge tenint en compte l'estil d'aprenenetatge abans valorat de forma que pugui estar el màxim de temps possible a l'aula" o "caldrà fer adaptacions curriculars i prioritzar continguts". Aquestes dues últimes s'han de concretar segons els resultats de la valoració psicopedagògica concreta de l'alumne que s'estigui valorant. El primer, en canvi s'hauria de tenir en compte sempre que es tracti d'alumnat amb Síndrome d'X Fràgil.

Trobo importantíssim, que per donar un enfoc diferent a la intervenció, es pugui reflexionar amb els docents que estan dia rere dia amb l'alumne, de la mateixa manera que amb la família. Ells també han de poder opinar sobre la intervenció, i penso que, tot i que el ritme del centre és bastant accelerat, és necessaria una activitat que convidi a la reflexió i a la implicació i col·laboració. En la part del context aula, incloc una explicació sobre aquest procés de disseny de la intervenció i també faig referència al document que està als annexos i que inclou un fragment del llibre "Mi hermano eXtra-especial", una part més explicativa de la Síndrome d'X Fràgil que ajuda a pensar en l'alumne, i una última part amb preguntes per a la reflexió.

Per últim, he volgut destinar un apartat a l'avaluació i seguiment del pla. A l'inici no la tenia en compte, però vam creure oportú afegir-la. A més, vaig pensar en la lectura que vaig fer de Pérez Juste "Evaluación de programas en el marco de la educación de calidad", i vaig creure que era molt útil i ajudaria a que el pla es mantingués sempre actualitzat.

A la part final del pla es troben tots els annexos, amb el material necessari per a la valoració i la intervenció psicopedagògica que especifico i faig referència en cada apartat.

Com es pot generalitzar el pla a altres infants amb la Síndrome? Perquè l'he dissenyat centrant-me en els contextos que poden influir en el desenvolupament de l'alumne, i tenint en compte les característiques generals dels nens i nenes afectats de la Síndrome. Tot i així, hi ha molts nivells d'afectació, que poden quedar reflectits a la valoració, i que faràn, que la intervenció també sigui diferent.

Espero que hagueu pogut fer un dibuix del meu pla. 

Moltes gràcies.

Salut!

Context d'aplicació del pla

Bona vesprada,

Degut a que penso que no he tingut en compte la contextualització del pla, m'agradaria dedicar una entrada a aquest.

Porto a terme les meves segones pràctiques al mateix centre que vaig realitzar les primeres. És una centre concertat i religiós, de tres línies, que avarca les etapes educatives d'infantil, primària, secundària i batxillerat.  

És un centre que aposta en la participació de tota la comunitat educativa promocionant l'ús d'una plataforma informàtica on els professionas poden comunicar-se amb les famílies, l'alumnat i també entre ells.

L'òrgan que es cuida de l'atenció a la diversitat i per tant l'atenció psicopedagògica de l'alumnes és el gabinet psicopedagògic. 

El gabinet el formen dues psicopedagogues del centre de primària, una psicòloga i un psicopedagog del centre de secundària. Aquest servei ofereix a totes les famílies i docents del centre que tinguin alguna dificultat durant el procés d'E-A de l'alumnat, i a alumnat amb dificultat per seguir el ritme d'aprenentatge de la institució per qualsevol motiu. Les funcions principals d'aquests professionals son: elaborar el PAD (Pla d'atenció a la diversitat) i vetllar per una bona pràctia, avaluació i actualització d'aquest.

El meu projecte de pràctiques es centra en l'etapa infantil i primària, on actualment hi ha un alumne escolaritzat amb Síndrome d'X Fràgil. 

És un centre amb molts i molts alumnes, i només amb dues psicopedagogues que vetllen per una bona pràctica del PAD. Tenen moltíssima feina, i a vegades el suport que ofereixen a alguns alumens amb dificultats d'aprenentatge no és suficient, i degut al ritme de treball de les dues professionals, moltes vegades, resulta difícil anar una mica més enllà en la manera de fer les coses, i es fan de la manera més eficaç. Actualment només hi ha un alumne amb Síndrome d'X Fràgil escolaritzat, però mai se sap si hi haurà algun altre en un futur. Així doncs, vaig creure oportú realitzar aquest pla.

Properament, faré una entrada destinada al pla en si, de forma més concreta. Quines parts el concretes, què és el que valoro de cada context, com, quin material he utilitzat, etc. Sobretot deixaré ben clar com, en teoria, es pot generalitzar el pla a altres infants amb Síndrome d'X fràgil.

Salut i fins aviat!

Final tercera, inici de la quarta fase: formulació del PI i inici en l'aplicació de la intervenció

Bon dia futurs psicopedagogs i psicopedagogues!

Com vaig comentar en l'anterior entrada, aquesta setmana he estat reformulant el pla individualitzat amb la informació que vam obtenir de la valoració psicopedagògica.

A més, he pogut avançar per així tenir més marge per observar com s'està portant a terme, dificultats, etc. Vaig estar completant (feina a casa) el PI dissenyat anteriorment, i durant la primera sessió de la setmana vaig comunicar-li a la psicopedagoga el que havia escrit i/o proposat. Amb la seva ajuda i opinió, em va comunicar allò que creia que havia de modificar i com, i jo ho anava canviant. En definitiva, ella em comunicava coses que jo no tenia en compte, coses q frases que podien estar millor formulades, etc.

Durant la primera sessió doncs, vam acabar de dissenyar la intervenció. Durant aquest primer dia, també vaig intentar trobar-me uns minuts amb els docents especialistes i amb la tutora per facilitar-li's el document, del que vaig parlar en l'última entrada, de sensibilització. Amb aquest document, que és un fragment del llibre "Mi hermano eXtra-especial" pretenia obrir les portes a l'empatia i l'interès per orientar i fomentar el màxim de bé possible un desenvolupament integral de l'alumne.

Així, durant la següent sessió ja podiem comunicar-la a la tutora. Vam aprofitar la seva hora del pati (i una mica més) per reunir-nos amb ella i parlar-ne.

Un dels meus objectius en aquest pràcticum era canviar una mica la metodologia, de decisió per part de les psicopedagogues, comunicació i seguiment. Pretenia crear la la intervenció conjuntament amb els docents de l'alumne "M". Degut a la falta de temps, i la dificultat en reunir-nos tots i poder-ho crear, finalment, vaig decidir que ens reuniriem un a un, els hi comunicariem la nostra proposta, i juntament amb ells (i les seves idees) modificar allò que es cregui oportú i necessari per facilitar la pràctica.

En definitiva, són ells qui estan dia a dia amb l'alumne, i són ells i elles qui veuen les reals dificultats de l'alumne a l'aula, i serán ells i elles qui portin a terme la major part del pla. Ells són forma part del sistema que influeix a l'alumne, així doncs, crec que també han d'opinar i se'ls ha de deixar formar part d'alguna manera o altre. 

Així doncs, aquesta segona sessió de la setmana, fins l'hora del pati, vam acabar de parlar durant un moment dels documents que li haviem de facilitar, del que li haviem de comunicar, com se li havia de comunicar (són molt importants les formes, ja que, al cap i a la fi estem entrant en un àmbit que ha creat ella, una persona formada i amb experiència i que es pot tancar perfectament, a depèn de quines propostes si no estan ben formulades).

Durant l'estona que ens vam reunir amb ella (finalment aproximadament una hora), vam intercanviar impresions sobre el document de sensibilització que li havia facilitat el dia anterior. Realment, va ser una part bastant important de la reunió, que indiferentment del que va suposar per ella (la tutora), crec que va donar pas a un intercanvi molt més sincer, més distès i més ric de la intervenció. Sincerament, penso que va ser una molt bona idea.

Vam facilitar-li el pla individualitzat i vam comunicar la nostra proposta. De moment, ella no va influir gaire, i no vam modificar quasi bé res. Suposo que quan comenci la observació podrem comprobar si realment hi ha dificultats, o s'hauria de canviar/afegir alguna cosa.

Amb els mestres de música i d'anglès, va donar la casualitat, que els dimarts tenen reunió de cicle i estan tots dos. Vaig consultar si podria reunir-me un moment amb ells apart, i no hi va haver cap problema. Va ser fora d'horari escolar.

Tal i com va passar amb la tutora, va resultat ser bastant ric l'intercanvi sobre l'escrit que els hi havia facilitat el dia anterior. Els hi vaig facilitar l'horari que tindria l'alumne a partir d'ara i vam comprobar si els influia en quant a hores amb ell, desdoblaments o no, etc.

Amb ells dos, els hi vam facilitat un document amb orientacions metodològiques  (consells) bàsicament. L'alumne té molta memòria, i tant per l'aprenentatge d'una nova llengua (sobretot vocabulari) i per l'aprenentatge de cançons o símbols, no té massa dificultats. Tot i així, influeixen molts altres aspectes com l'hora que tingui l'assignatura relacionat amb el seu nivell d'angoixa, que pot fer necessaria a la vetlladora per a que pugui atendre aquesta angoixa de la millor manera possible. 

Com que aquell dia no va donar temps a més, vam acordar amb la psicopedagoga del centre, que ella es reuniria amb la vetlladora i amb el mestre d'educació física per comunicar-li el mateix que als altres mestres especialistes, però més acord amb l'assignatura específica d'educació física on també entren aspectes de psicomotricitat, relació més directa amb els companys i per tant més angoixa, activitat més lliure, més soroll, etc. Tot s'accentua molt més. També intentarà reunir-se amb la família per intercanviar la proposta i acordar la més adequada. 

Així doncs, el següent dia 9 de desembre i el proper 15 de desembre, la psicopedgoga em comunicarà com han anat l'entrevista i la reunió que faltava i em dedicaré a seguir a l'alumne "M" amb el seu nou horari. Observant l'adequació de la proposta (si realment a l'alumne el beneficia), la tasca dels docents (dificultats, preparació, etc.). Per això, serà necessaria una taula amb ítems per a la valoració, que no havia tingut en compte, i actualment estic creant.

Segurament, necessitaré el dia 16 per a poder parlar amb la psicopedagoga de les dificultats, d'allò que he valorat que podria ser millor i canviar si s'escau algunes coses per millorar-ho.

Així doncs, en principi fins al dia 16 no tornaré a escriure cap més entrada, i ja serà la definitiva.

Moltíssimes gràcies i fins aleshores!

Marta.