Intervenció psicopedagògica proposada al pla: només un PI? No! Cal tenir en compte tots els contextos.

Bon dia a tothom psicopedagogs i psicopedagogues!

Torno a ser aqui! Avui m'agradaria dedicar una entrada absolutament lligada a la valoració psicopedagògica que vaig compartir la setmana pasada. Es tracta de la intervenció psicopedagògica. M'agradaria compartir amb vosaltres com es planteja aquesta intervenció al Pla Intern per la Valoració i la Intervenció d'alumnes amb SXF. En una pròxima entrada, compartiré com l'he portat a terme durant les meves pràctiques presencials al centre (actuacions, canvis, reflexions...).

Començaré per la proposta d'intervenció que ofereixo amb el Pla dissenyat.

Amb aquest apartat del pla, pretenc donar recursos generals a tenir en compte, específics per casos d'alumant afectats per la Síndrome d'X Fràgil, alhora de dissenyar la intervenció. Són consells que he recollit de les diferents lectures i que he distribuit i organitzat en els diferents contextos on s'intervendrà, segons els creia més adequats o més específics per un context o per un altre.

Pel que fa a la intervenció en el context aula vaig incorporar consells més metodològics i estratègies com:

• Adaptacions curriculars i priorització de continguts.
• Fomentar activitats d'aprenentatge que tinguin en compte l'estil d'aprenentatge de l'alumne. I fomentar: aprenentatges funcionals i simultanis (d'allò més global a allò més específic), pautes visuals, oferir una rutina i un calendari personalitzat i visual, donar-li una tauleta per treballar de tant en tant...
• Anticipació de conductes.
• Servei de vetlladora i de atenció individualitzada en els moments de més angoixa, per a portar a terme aquestes adaptacions adequadament. 
• Tècniques com el temps fora (desangoixant), economia de fitxes...
• Dinàmiques a l'aula (per als alumnes) que convidin a la sensibilització i l'empatia amb l'alumne (contes, vídeos, teatre...).

Així doncs, aquestes orientacions, s'incorporarien al PI, no centrat exclusivament a les adaptacions curriculars, sinó també dissenyat amb l'objectiu que serveixi com a punt d'unió (per a la coherència) entre tots els contextos. 

Pel que fa a la intervenció en el context centre, vaig incorporar aquelles actuacions que serien útils per a que l'alumne estigués acompanyat també des del centre, i no només des de l'aula. El centre ofereix serveis i activitats per a l'alumnat, on l'alumne també pot participar i on no apareixen els seus referents habituals, sinó uns altres. Aquests serveis i activitats poden ser: el menjador, les extraescolars, sortides, esbarjo...  Així doncs, proposo actuacions com:

• Formar o informar al professorat en una xerrada o trobada (totalment voluntari), no només de les característiques de la Síndrome i de l'alumne en concret, sinó també de les estratègies que es porten a terme, per a que el sistema sigui coherent.
• Anticipar possibles conductes tenint en compte el tipus d'activitat i l'hora d'aquesta activitat (relacionat amb els moments de més angoixa de l'alumne).
• Poder oferir a l'alumne possibilitats d'entreteniment que s'adaptin als seus interessos i necessitats (material, espais, horaris més flexibles per baixa o pujar del pati, etc.).
• Que els diferents docents puguin fer una dinàmica per als seus alumnes que convidi a la sensibilització i a l'empatia amb l'alumne (contes, vídeos, teatre de l'oprimit...).

Pel que fa a la intervenció en el context família, vaig incorporar, de la mateixa manera que en el context aula, un seguit de pautes i consells a tenir en compte. Sovint, les famílies es senten perdudes davant la responsabilitat d'acompanyar a aquests infants durant el seu procés de vida. Així doncs, per la intervenció en aquest context, apart de tenir en compte les experiències pròpies de la família de l'alumne en concret, i també el compromís d'aquesta família per a que el sistema de l'alumne sigui coherent de forma que afavoreixin el seu desenvolupament i benestar, comparteixo les següents pautes:

• Oferir pautes visuals o pictogrames per a l'aprenentatge de certs hàbits o rutines.
• Caldrà trobar estones on es puguin abandonar els límits. Trobar estones pel joc lliure i les bromes.
• Caldrà ser coherents amb les estratègies utilitzades en els altres contextos.
• Caldrà anticipar possibles canvis que es puguin donar en la dinàmica familiar.
• Tenen rebequeries sovint, i caldria no intentar parlar amb ell en plena rebequeria, sinó posteriorment.
• Mantenir punts claus de rutina durant el període de vacances.
• Utilitzar reforços positius.
• Caldrà una coordinació entre el centre i a la família per informar dels possibles canvis i fer un seguiment.
• Caldrà oferir també, la possibilitat de realitzar teràpies que puguin afavorir a l'alumne (musicoteràpia, teràpia sacrorenal...).

Per últim, trobem la intervenció en altres contextos. Aquestes orientacions i pautes, són més generals, ja que fan referència principalment a la importància de mantenir informats també a TOTS els diferents referent que pugui tenir l'alumne en els diferents contextos on formi part. Així doncs, ofereixo les següents pautes:

• Informar (als referents) de les estratègies que es fan rervir en els altres contextos. Ca donar molta importància a la coherència.
• Cal coordinar-se i trobar moments per reunir-se amb aquests referents i fer un seguiment. És possible que aquesta activitat no l'afavoreixi, o potser l'afavoreix molt, però la metodologia no és adecuada. Tot això es pot comprobar si hi ha una coordinació.
• Serà necessari, també, fer una dinàmica per a sensibilitzar als nens i nenes que comparteixin aquesta activitat amb l'alumne (un conte, teatre, un vídeo...).
• Serà útil presentar activitats d'aprenentatge tenint en compte l'estil d'aprenentatge de l'alumne (molt funcional, amb pautes visuals...).
• És important, també tenir en compte els següent: anticipar-se a conductes, no tractar de parlar amb ell en plena rebequeria, advertir de canvis de la rutina, utilitzar molt el reforç positiu, i donar-li seguretat i tasques a fer.

Com ja he comentat, apart de concretar la intervenció segons la informació que s'hagi pogut extreure de la valoració, penso que és important compartir aquestes guies, ja que penso que són de gran utilitat, ja que són útils per a qualsevol cas d'alumne amb Síndrome d'X Fràgil, sigui quin sigui el seu nivell d'afectació.

A més, també poden ser útils per a altres transtorns com un transtorn de conducta o un aspectre autista.

Penso que ara, amb aquestes últimes entrades que he realitzat en les últimes setmanes, us podeu fer una idea molt més