domingo, 7 de diciembre de 2014

Final tercera, inici de la quarta fase: formulació del PI i inici en l'aplicació de la intervenció

Bon dia futurs psicopedagogs i psicopedagogues!


Com vaig comentar en l'anterior entrada, aquesta setmana he estat reformulant el pla individualitzat amb la informació que vam obtenir de la valoració psicopedagògica.

A més, he pogut avançar per així tenir més marge per observar com s'està portant a terme, dificultats, etc. Vaig estar completant (feina a casa) el PI dissenyat anteriorment, i durant la primera sessió de la setmana vaig comunicar-li a la psicopedagoga el que havia escrit i/o proposat. Amb la seva ajuda i opinió, em va comunicar allò que creia que havia de modificar i com, i jo ho anava canviant. En definitiva, ella em comunicava coses que jo no tenia en compte, coses q frases que podien estar millor formulades, etc.

Durant la primera sessió doncs, vam acabar de dissenyar la intervenció. Durant aquest primer dia, també vaig intentar trobar-me uns minuts amb els docents especialistes i amb la tutora per facilitar-li's el document, del que vaig parlar en l'última entrada, de sensibilització. Amb aquest document, que és un fragment del llibre "Mi hermano eXtra-especial" pretenia obrir les portes a l'empatia i l'interès per orientar i fomentar el màxim de bé possible un desenvolupament integral de l'alumne.

Així, durant la següent sessió ja podiem comunicar-la a la tutora. Vam aprofitar la seva hora del pati (i una mica més) per reunir-nos amb ella i parlar-ne.

Un dels meus objectius en aquest pràcticum era canviar una mica la metodologia, de decisió per part de les psicopedagogues, comunicació i seguiment. Pretenia crear la la intervenció conjuntament amb els docents de l'alumne "M". Degut a la falta de temps, i la dificultat en reunir-nos tots i poder-ho crear, finalment, vaig decidir que ens reuniriem un a un, els hi comunicariem la nostra proposta, i juntament amb ells (i les seves idees) modificar allò que es cregui oportú i necessari per facilitar la pràctica.

En definitiva, són ells qui estan dia a dia amb l'alumne, i són ells i elles qui veuen les reals dificultats de l'alumne a l'aula, i serán ells i elles qui portin a terme la major part del pla. Ells són forma part del sistema que influeix a l'alumne, així doncs, crec que també han d'opinar i se'ls ha de deixar formar part d'alguna manera o altre. 



Així doncs, aquesta segona sessió de la setmana, fins l'hora del pati, vam acabar de parlar durant un moment dels documents que li haviem de facilitar, del que li haviem de comunicar, com se li havia de comunicar (són molt importants les formes, ja que, al cap i a la fi estem entrant en un àmbit que ha creat ella, una persona formada i amb experiència i que es pot tancar perfectament, a depèn de quines propostes si no estan ben formulades).

Durant l'estona que ens vam reunir amb ella (finalment aproximadament una hora), vam intercanviar impresions sobre el document de sensibilització que li havia facilitat el dia anterior. Realment, va ser una part bastant important de la reunió, que indiferentment del que va suposar per ella (la tutora), crec que va donar pas a un intercanvi molt més sincer, més distès i més ric de la intervenció. Sincerament, penso que va ser una molt bona idea.

Vam facilitar-li el pla individualitzat i vam comunicar la nostra proposta. De moment, ella no va influir gaire, i no vam modificar quasi bé res. Suposo que quan comenci la observació podrem comprobar si realment hi ha dificultats, o s'hauria de canviar/afegir alguna cosa.

Amb els mestres de música i d'anglès, va donar la casualitat, que els dimarts tenen reunió de cicle i estan tots dos. Vaig consultar si podria reunir-me un moment amb ells apart, i no hi va haver cap problema. Va ser fora d'horari escolar.

Tal i com va passar amb la tutora, va resultat ser bastant ric l'intercanvi sobre l'escrit que els hi havia facilitat el dia anterior. Els hi vaig facilitar l'horari que tindria l'alumne a partir d'ara i vam comprobar si els influia en quant a hores amb ell, desdoblaments o no, etc.

Amb ells dos, els hi vam facilitat un document amb orientacions metodològiques  (consells) bàsicament. L'alumne té molta memòria, i tant per l'aprenentatge d'una nova llengua (sobretot vocabulari) i per l'aprenentatge de cançons o símbols, no té massa dificultats. Tot i així, influeixen molts altres aspectes com l'hora que tingui l'assignatura relacionat amb el seu nivell d'angoixa, que pot fer necessaria a la vetlladora per a que pugui atendre aquesta angoixa de la millor manera possible. 

Com que aquell dia no va donar temps a més, vam acordar amb la psicopedagoga del centre, que ella es reuniria amb la vetlladora i amb el mestre d'educació física per comunicar-li el mateix que als altres mestres especialistes, però més acord amb l'assignatura específica d'educació física on també entren aspectes de psicomotricitat, relació més directa amb els companys i per tant més angoixa, activitat més lliure, més soroll, etc. Tot s'accentua molt més. També intentarà reunir-se amb la família per intercanviar la proposta i acordar la més adequada. 

Així doncs, el següent dia 9 de desembre i el proper 15 de desembre, la psicopedgoga em comunicarà com han anat l'entrevista i la reunió que faltava i em dedicaré a seguir a l'alumne "M" amb el seu nou horari. Observant l'adequació de la proposta (si realment a l'alumne el beneficia), la tasca dels docents (dificultats, preparació, etc.). Per això, serà necessaria una taula amb ítems per a la valoració, que no havia tingut en compte, i actualment estic creant.

Segurament, necessitaré el dia 16 per a poder parlar amb la psicopedagoga de les dificultats, d'allò que he valorat que podria ser millor i canviar si s'escau algunes coses per millorar-ho.

Així doncs, en principi fins al dia 16 no tornaré a escriure cap més entrada, i ja serà la definitiva.

Moltíssimes gràcies i fins aleshores!



Marta.























No hay comentarios:

Publicar un comentario