Penúltima fase: Aplicació de la intervenció. Quin ha estat el meu paper?

Bon dia a tothom!

Com ja vaig comentar, avui compartiré com he dut a terme la intervenció, que proposo al Pla Intern per la Valoració i Intervenció d'alumnat amb SXF. Com es pot suposar, no resulta fàcil, ni ràpid, i cal trobar moments per reunir-se per discutir amb els diferents referents de cada context. 

En aquesta entrada, pretenc compartir les actuacions que he realitzat i les que no he realitzat de cada context dels quals vaig parlar en la darrera entrada. També compartiré, com les he dut a terme, quins dubtes se m'han plantejat i com he solucionat determinades situacions. 

Començaré amb la intervenció en el context aula. Pel que fa a aquest context, vaig realitzar un Pla Individualitzat juntament amb la psicopedagoga que m'acompanya al llarg d'aquestes pràctiques. En aquest pla individualitzat queda recollida part de la informació que hem recollit de la valoració (aquells procediments que pot desenvolupar i els que no, i els continguts que actualment ha assolit i els que no en l'àrea de matemàtiques, llengua i autonomia personal) com a avaluació inicial, la priorització de competències (sobretot la comunicativa lingüística i audiovisual, la competència matemàtica i la competència social i ciutadana), i les adaptacions que es proposen per cada àrea, el nou horari que es proposa i algunes orientacions metodològiques que es proposen per les diferents àrees (sobretot distingint entre música, educació física, llengua estrangera i la resta dàrees).

Pel que fa a l'avaluació, aquest alumne no fa proves. Se l'avaluarà segons allò prioritzat, i allò que s'ha treballat, sobretot durant les hores d'atenció individualitzada. Així doncs, a l'informe d'avaluació apareix una informació del punt (nivell) on està l'alumne en relació als continguts prioritzats.

També vaig realitzar un document de sensibilització, on es convida als diferents docents de l'alumne a reflexionar sobre la SXF i sobre l'alumne en concret. Aquest document consta d'un fragment del llibre "mi hermano eXtra-especial", un recull d'informació sobre la Síndrome d'X Fràgil (amb la que pretenia que es fessin un dibuix mental de l'alumne en concret), i una sèrie de preguntes que conviden a la reflexió. Aquest document el vaig entregar abans de reunir-nos amb els diferents docents, i durant la reunió amb cadascun d'ells compartien aquesta reflexió, informavem de la nostra proposta de PI i feiem alguns canvis, en el cas de que es donessin. 

La tutora ens va informar de que ja feia servir algunes de les coses que es proposava al pla, però que hi havia d'altres que no tant (com els suports visuals, les activitats funcionals...). Ens va comunicar que es recolza molt en les hores de vetlladora i les hores d'atenció individualitzada, confiant que tant la vetlladora com la psicopedagoga, li oferiràan aquells suports que ella, generalment no ofereix. La vetlladora, fa de suport i intervé en casos d'angoixa, pot prevenir conductes i generalment informa a l'alumne de canvis. També l'ajuda amb el temps fora, intentant fer conscient a l'alumne de quan té angoixa. Tot i així, en el contingut acadèmic, no l'ajuda gaire, i no l'ofereix gaire suport. Així doncs, li vam comunicar que, estaria bé, que, tot i que la psicopedagoga pot centrar-se més o menys en la part curricular i acadèmica, les hores que l'alumne amb SXF estigui a l'aula no siguin una pèrdua de temps, sinó que també siguin útils pel seu aprenentatge i també per l'aprenentatge de la resta de nens i nenes. Així doncs, caldria que s'afegís una coordinació més constant entre la vetlladora i la tutora, per a acordar continguts i suports durant les hores en que la vetlladora estigui a l'aula.

També em vaig reunir amb els mestres especialistes d'anglès i música, per comunicar, sobretot les orientacions metodològiques que es proposen al PI per a tractar amb l'alumne. Pel que fa a la priorització de continguts (sobretot a anglès i música), vam estar comentant quins continguts es podrien prioritzar en ambdues àrees.  A anglès, li va bé omplir buits i també recordar vocabulari, ja que memoritza molt bé. Així doncs, més que prioritzar continguts, se li avaluarà tenint en compte allò que fa. A música, es farà el mateix. Allò que es capaç de fer, se li avaluarà. 

Vam fer un intercanvi, també de les reflexions derivades del document que els havia repartit. Hi havien moltes coses que no tenien en compte, ja que els especialistes passen per moltes classes, i els és difícil, a vegades, tenir en compte segons quins aspectes, ja que per a cada aula, són diferents. Tot i així, però, es van comprometre a intentar-los portar a terme el màxim possible.

Per últim, degut a la falta de temps, la psicopedagoga, es va reunir amb el mestre d'educació física. En aquesta àrea, sobretot cal prioritzar l'àrea psicomotriu, a més de tenir en compte, també totes les estratègies que es fan servir en les altres àrees, i també algunes orientacions metodològiques. L'espai és més obert, hi ha més interacció amb els altres infants, i les activitats són més lliures i poden ser més angoixants per l'alumne. Així doncs, el mestre va comunicar que li agradaria que la vetlladora pogués ser-hi durant l'hora d'educació física. Nosaltres ja ho haviem previst i aquest aspecte ja el vam incorporar en la proposta. És important que la vetlladora l'observi molt per a, com a aspecte més prioritari, avançar-se a determinades conductes agressives que pugui tenir amb altres alumnes. 

Pel que fa a la intervenció en el context centre, ja vaig comentar que des de l'Associació Catalana Xfràgil, es va fer una trobada de Mestres a la Salle de Gràcia de Barcelona. Es va informar i convidar als mestres de l'escola, però no va tenir gaire èxit. Era un dissabte, i hi va haver molta representació de diferents escoles de Catalunya. Tot i així, penso que el fet de que fós un dissabte al matí, va fer que molts dels docents no participéssin pel fet de que era fora de l'horari escolar i fora de la setmana laboral (dilluns-divendres). M'esperava més participació i implicació. Potser no se li va fer prou ímpetu des de direcció i els mestres no ho van tenir gaire en compte. Potser caldria que aquesta trobada es pogués fer a l'escola i només amb els mestres de l'escola. Tot i així, tot l'intercanvi amb altres mestres que tenen altres alumnes i que es troben en situacions semblant i diferents a les nostres, es perd. Així doncs, tota aquesta part d'intervenció en el context centre es va perdre. 

Pel que fa al menjador, es donaven moltes situacions de que l'alumne agredia a altres alumnes. L'espai (la cantina) no era gaire adequat per l'alumne. Hi havia molt soroll, molts nens, poc espai per ell... Els monitors i monitores de menjador tampoc estan preparats per a tractar amb ell i es donaven molts casos de males conductes. Si deixava de quedar-se al menjador, a l'alumne, l'estalviariem situacions d'angoixa i evitariem certes situacions. Així doncs, s'ha proposat que deixi d'anar al menjador, i que vagi a casa. Proposta que es va informar a la família (ho comento quan parli del context família).

Pel que fa a l'horari extra-escolar, realitza una activitat esportiva. En aquest cas, el referent són jo mateixa. Com que sóc jo la que estic portant a terme aquest procés, ja sé que és el que he de tenir en compte (orientacions), i sé que hauré de reunir-me en un futur, amb les psicopedagogues per a fer un seguiment. Actualment, l'extra-escolar funciona. Algun cop es donen situacions on l'alumne té conductes agressives, però són molt pocs. Coincideixen normalment, amb canvis que s'han produit a casa, properes celebracions escolars, propers dies festius, etc. I a vegades, tenen relació amb el dia que pugui haver tingut. Tot i així, vaig aprofitar un dia que va faltar per a explicar un conte que em vaig inventar que el protagonista era un nen com ell amb SXF. Finalment, vaig comentar que ells l'havien d'ajudar perquè encara que sembli que les coses les fa "a propòsit i conscientment", no és així. I ell també pateix.

Pel que fa a la intervenció en el context familia, la psicopedagoga ha fet de pont. Es va creure que no havia de reunir-me amb ells, ja que podia ser massa agressiu. Així doncs, va ser la psicopedagoga que, un cop vam acordar la intervenció, es va reunir amb ells. De que se'ls va informar? Doncs, de totes les adaptacions i prioritzacions que es feien a l'aula i del seu nou horari. Tot i la complexitat d'educar a un fill/a amb SXF, els pares tenen molt bona relació amb el seu fill. Es fa complicat, però la diferència de prioritzacions que fan cadascún d'ells, i que a vegades dificulta la coherència en segons quines actuacions. Tot i així, s'utilitza el reforç positiu, tenen en compte que s'han d'anticipar als canvis i que han de dimitir de parlar amb ell en plena rebequeria. No utilitzen gaires suports visuals, ni cap estratègia concreta. Així doncs, se'ls va oferir el fet de que l'alumne comencés a dur a terme tasques com pot ser ajudar a parar taula, per a que ho pogués incorporar dins la seva rutina, mitjançant pictogrames i l'estratègia "economia de fitxes". Se'ls va informar de que s'ha cregut, des del centre, que seria millor que l'alumne dinés a casa. Casualment, s'ha donat la situació de canvis laborals d'un dels dos pares i es pot portar a terme, i per tant, l'alumne a partir d'ara, dinarà a casa.

Hi van haver grans acords, i no gaires discussions. La família va acceptar de bon grat tot el que es va proposar des de l'escola i es van comprometre portar-ho a terme en la mesura que poguéssin. Són una família molt activa, i que participa sovint en les activitats per a famílies que es proposen des de l'Associació. Personalment, jo no em podré fer càrrec del seguiment del context família per falta de temps. 

Com que l'alumne no participa en cap altre activitat fora del centre (apart de les que es puguin organitzar des de l'Associació) no s'ha hagut de fer cap intervenció.  Sóc conscient de que a l'entrada que vaig fer de la valoració, en l'apartat de valoració d'altres contextos, vaig incloure l'extra-escolar. Penso que com que l'extra-escolar esportiva l'ofereix el mateix centre, podria formar part del context centre. Tan si es considera dins del context centre, com fora, el més important és tenir-la en compte.

Aquestes han estat les meves actuacions pel que fa a la intervenció. Aquests dies ja he estat realitzant obvervacions a l'aula amb la tutora i amb els mestres especialistes. Ja està en marxa el nou horari proposat de l'alumne (amb l'atenció individualitzada i amb la vetlladora).  En la propera entrada doncs, informaré de com es porta a terme, i finalment, realitzaré l'entrada final que concluirà aquest procés.

Moltíssimes gràcies i fins la propera!