"La sospitosa vinculació econòmica entre algunes figures destacades de la recerca i les principals companyies farmacèutiques"

Bon dia,

He trobat aquest article molt interessant al Diari de l'educació sobre el TDAH. Com molts altres articles no critica el transtorn, sinó que sospita sobre molts diagnòstics d'aquest. Titulant l'article com "el tempo cognitiu lent, nou transtorn de l'atenció infantil?", ironitzen la facilitat d'alguns investigadors i/o metges per facilitar informacions que defensen l'ús de medicaments sense prous fonaments.

Us facilito l'enllaç per qui el vulgui llegir:

http://diarieducacio.cat/blogs/ullalmon/2014/04/18/el-tempo-cognitiu-lent-nou-transtorn-de-latencio-infantil/

Des de que vaig iniciar els meus estudis en l'àmbit educatiu i vaig començar a sentir opinions i a llegir articles sobre el TDA/TDAH, em pregunto què és el que jo penso? Defenso el diagnòstic del TDA/TDAH, defenso que no existeix cap transtorn i que simplement és que l'infant té un altre ritme d'aprenentatge o defenso el diagnòstic però no la medicació? 

Personalment considero que el TDAH no s'hauria de medicar. És un transtorn que pot ser causat per diversos factors com: factors ambientals adquirits (additius alimentaris, dietes...), factors genètics, factors de base orgànica i factors socials i familiars.

Els factors genètics i els orgànics són els més utilitzats per l'explicació dels transtorns. Una de les causes seria una alteració en el metabolisme de la dopamina, la noradrenalina i la serotonina, neurotransmissors del SNC que regulen les emocions i les conductes. Tot i així, els desajustos en aquests neurotransmissors indiquen la presència del transtorn, però no se sap si són la causa o la conseqüència d'aquest. 

Per altra banda, altres investigacions també assenyalen la implicació dels lòbuls frontals i el locus ceruleus implicades en la regulació del llenguatge. Una atròfia cortical frontal (córtex frontal), implicat en processos cognitius (pensament) s'ha observar en moltes persones amb dèficit d'atenció. Tot i així, això afectaria més als processos congitnius (ritme d'aprenentatge) que no pas a la conducta.

Els medicaments, frenen la "hiperactivitat" produint, a vegades, que l'infant es cansi més del normal, tingui més son, etc. Com podriem equilibrar aquests neurotransmissors alterats sense medicaments? La alimentació és una gran aliada en aquest sentit, i sabent si el desajust d'aquests neurotransmissors és per sobre o per sota dels nivells indicats (equilibri), l'alimentació pot ser més rica en aliments que continguin serotonina, per exemple, o més rica en aliments que augmnentin la dopamina, etc. 

Sabem que aquests neurotransmissors estan alterats, així doncs, és indiferent que el TDAH sigui la causa o l'efecte. Si la funció dels medicaments és que l'infant tingui una conducta adequada per a l'aprenentatge, perquè no equilibrar aquests neurotransmissors amb l'alimentació? I no una alimentació d'una setmana com si fos una dieta, sinó una alimentació rica i equilibrada, i més rica en aliments que ajudin a l'equilibri d'aquests neurotransmissors alterats.

No he fet cap estudi al respecte, ni he trobar cap article de cap estudi específic sobre aquest tema. El que si que he llegit són molts articles sobre com l'alimentació pot ajudar a superar transtorns emocionals, i també molts sobre que la medicació per al TDAH, en molts casos relaxa en excés al nen. Perquè no s'investiga en aquest sentit? 

Espero que us hagi ajudat a reflexionar una mica sobre aquest tema. 

Salut!



Part de la informació extreta de:
http://www.psicodiagnosis.cat/areaclinica/trastornsdelaconducta/tdahtrastorndeficitatencioambhiperactivitat/tdahtrastorndeficitatencioambhiperactivitat.php#04f9119d8f0fbc61d