Bon dia a tothom!
Aquest cop m'agradaria dedicar una entrada del blog a la Trobada de mestres que es va realitzar el passat dissabte 8 de Novembre a la Salle de Gràcia (Barcelona).
Va ser una jornada matinal (de 10h a 14:00h) on van tocar diversos temes relacionats amb la Síndrome d'X Fràgil.
Per començar, la presidenta de l'Associació Catalana Síndrome X Fràgil ens va deixar clar que era una trobada per a mestres i que ella, com a mare, sortia de la sala per a no influir en la comunicació entre les neuropsicòlogues de l'Associació (Katy Garcia i Eugenia Rigau) i els diversos mestre que van assistir.
Va ser tot un èxit de trobada, amb uns aproximadament 150 mestres d'arreu de Catalunya. Ens trobem amb una Síndrome no abundant, sinó peculiar i amb molts molts matissos, i amb la que el més important és empatitzar-hi, perquè si no pots arribar a comprendre al nen o nena amb la Síndrome, no es pot intervenir bé. Les dues neuropsicòlogues li donaven molta importància a aquest ítem.
Per començar la jornada, després de la presentació, el Psicòleg Eduardo Brignani (psicòleg de l'Associació) va parlar de la comunicació amb la familia i de la importància que té també respectar els processos d'acceptació de la Síndrome que no és fàcil. Dins d'aquest àmbit sobretot van donar importància a la comunicació en si. Al fet de que la informació que realment volem comunicar arribi al destinatari tal i com volem que arribi, i d'assegurar-nos de que ha arribat tal i com volem.
Tot seguit, les dues neuropsicòlogues de l'Associació van parlar del fenotip cognitiu-conductual de la Síndrome. Vaig trobar molt i molt interessant que durant les explicacions intentessin posar exemples de la vida quotidiana on, cadascun de nosaltres, ens podem trobar en situacions que ens facin tenir una conducta semblant a la que pot tenir una persona amb SXF. Trobo que és una molt bona forma de començar, si és que no ho hem fet encara, a entendre i a empatitzar amb l'alumne o alumnes en qüestió. Sincerament, em va encantar.
Després d'un esmorzar on podem compartir reflexions sobre la xerrada amb d'altres professionals del centre on realitzo les pràctiques va prosseguir la xerrada, de nou, amb les dues neuropsicòlogues, però aquest cop, per parlar de l'estil d'aprenentatge d'un nen o nena amb SXF. Posteriorment, ens oferien un espai d'intercanvi, de diàleg. Des del meu punt de vista, i sense treure importància a les dues altres parts de la xerrada, aquesta última part va ser la més important. És evident, que cal tenir molt i molt en compte l'estil d'aprenentatge d'aquest alumne, ja que serà la única manera, apart de crear-nos un dibuix del nen/a en si, tenint en compte que ni molt menys tots i totes són iguals (al contrari, són ben diferents), d'adaptar-nos a ells/es. Si, ens hem d'adaptar nosaltres, però amb ells i amb qualsevol altre nen. No volguem canviar-los, al contrari, sabent com són i com aprenen, com podem oferir oportunitats d'aprenentatge on el nen/a pugui gaudir i a més aprendre?
Penso que va ser una jornada molt maca, i molt familiar, tot i la quantitat de gent. Personalment, esperava que vingués molta més gent del centre, i només van venir les dues psicopedagogues de primària. Podria haver estat una fantàstica formació. Què millor que ens ho expliquin professionals que assessoren en aquest àmbit?
Tot parlant amb les dues psicopedagogues, vam acordar que al ser una jornada de quatre hores, podria formar part de les 75h hores dedicades al projecte. Penso que és important que el centre es pugui arribar a conscienciar de que un alumne amb la SXF està escolaritzat al centre i cal tenir-ho en compte. A més, com van dir a la xerrada, moltes de les característiques associades a la Síndrome són característiques d'altres alumnes amb NEE, molt útil de conèixer-les.
Per acabar, i com que aquesta setmana només he pogut fer una sessió d'observació, penso que en parlaré la setmana vinent, juntament amb les dues altres sessions.
Molta força i salut companys/es!
Marta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario